El passat dimecres 13 de març coneixíem la convocatòria d’eleccions anticipades pel president Pere Aragonès pel proper 12 de maig del 2024, d’aquí poc menys de dos mesos. Aquesta convocatòria d’eleccions anticipades se situa en un escenari polític gris, de desorientació col·lectiva, fruit d’una direcció pèssima d’un govern en minoria on la gestió autonòmica i la reiteració d’uns acords d’estabilitat a Madrid amb el Govern del PSOE han portat a una renúncia explícita a seguir amb el procés d’independència i a facilitar una pacificació de Catalunya per part del govern espanyol. 

Tot i això, la victòria tàctica de la Llei d’Amnistia, pendent de l’abast i de la seva implementació, ha reobert la possibilitat del retorn de l’exili que té l’origen en l’octubre de 2017, així com el cessament de les possibles conseqüències de la condemna de centenars de represaliats que s’han anat acumulant des del cicle polític de confrontació dels darrers anys. 

Davant d’aquesta situació, i de l’oportunitat de que el president Puigdemont retorni de l’exili com a president legítim, caldrà exigir claredat i transparència  amb la finalitat de no seguir provocant frustració política en el sí del conjunt de l’independentisme popular.

Des de Poble Lliure insistim en la necessitat de reprendre un debat serè i sincer amb el conjunt de les forces independentistes, tant de l’entramat institucional com de la societat civil organitzada, amb la finalitat de renovar el camí de la nostra lluita democràtica cap a la independència i la República Catalana.

Maniobres electoralistes, com l’enèssim intent de dirigents de l’ANC (avortat pels seus socis) només generen més frustració i adoben el camp a posicionaments reaccionaris i obertament racistes que impossibiliten el creixement de l’adhesió popular al nostre moviment democràtic d’alliberament nacional. Des de Poble Lliure celebrem que els experiments institucionalitzadors de la llista cívica, promoguda per la direcció de l’ANC, hagin sigut deslegitimats per la seva militància i demanem la dimissió de la direcció així com un nou full de ruta per reteixir el moviment popular independentista i obrir nous fronts de construcció republicana i de confrontació amb l’estat. 

La que havia de ser la legislatura de les quatre revolucions, anunciades per Pere Aragonès en el seu discurs d’investidura, acaba amb uns resultats magres en el millor dels casos i absolutament contradictoris en la majoria d’àmbits. La gestió de la sequera, confiant en les dessaladores enlloc d’un canvi de model econòmic, és un exemple flagrant de com el continuïsme és la realitat mentre que la retòrica transformadora del Govern, la ficció.  El Quart Cinturó i el Hard Rock són casos encara més grotescos  del model de país que plantegen.

L’intent de desarticulació del procés independentista, a través de la repressió i del retorn a l’autonomisme dels dos principals partits, ens ha deixat un mapa polític més dretanitzat i mediocre.

Que el PSC hagi tornat a la centralitat política i que ho faci aixecant la bandera de l’asfalt, el ciment i el turisme, alhora que esquerda la immersió lingüística, els converteix en el  retrat més fidedigne de tot el que representa Foment del Treball i la patronal, i ens dona la mida del retrocés. El PSC és ara mateix el tentacle més fort de l’espanyolisme de dretes a casa nostra. 

Que Junts  torni a parlar d’eliminar l’impost de successions, en la línia més neoliberal i insolidària, no ajudarà a fer ponts de futur de l’independentisme. Com tampoc hi ajudarà que la maquinària clàssica de l’herència convergent prengui volada dins de Junts.

La sacsejada que li convé al país passa per uns bons resultats d’una proposta d’unitat popular àmplia, ambiciosa i seriosa, tal com hem anat defensant els darrers mesos, durant el Procés Garbí iniciat per la CUP. Malgrat l’avançament electoral, no es pot congelar la refundació  d’aquest espai polític ni emetre un senyal contradictori.

En aquest sentit, apostem per una candidatura que transmeti obertura, voluntat d’incidència i vinculació amb les lluites, especialment amb les que han despuntat aquests últims anys: la crisi climàtica, la de la pagesia, la de la llengua i la lluita per les millors condicions de vida de les classes populars d’aquest país. La proposta política ha de ser clara en aquests àmbits en els quals són necessaris canvis radicals i amb nous lideratges, prenent referencialitat en la feina ben  feta per la CUP de les comarques Gironines. 

Alhora ha d’oferir un marc factible d’incidència, plantejant que la força de la unitat popular ha de servir per a formar majories independentistes i d’esquerres, amb capacitat d’incidència i  presa de decisions. També ha de transmetre il·lusió al voltant d’un projecte polític esperançador, capaç de trencar la grisor a la que ens veiem abocats. Creiem que aquesta és l’única alternativa si no volem que l’espai de la Unitat Popular quedi relegada a la més absoluta irrellevància. 

Des de Poble Lliure seguim creient que només una Unitat Popular àmplia, amb un programa de transformació i d’alliberament nacional del conjunt de la nació, permetrà fer créixer en aquests paràmetres l’adhesió als anhels del poble català per la seva llibertat.

Ens reafirmem, per tant, en aquest sentit i creiem fonamental ser propositius, amb la voluntat de superar el desànim i dibuixar línies de treball necessàries per assolir l’alliberament nacional, de classe i de gènere. 

De la mateixa manera, seguim interpel·lant a la resta de partits polítics independentistes  de la majoria del  52% de la darrera legislatura, a seure de nou i elaborar el nou full de ruta compartit per avançar cap a un nou referèndum d’autodeterminació.

No ens podem permetre inèrcies ni continuismes. Convé alçada de mires per a un canvi de rumb. Ara més que mai, amb la força de la unitat popular, entenent que cal refundar el moviment independentista des d’una mirada àmplia i de base. Fem foc nou cap a la independència i la justícia social!