El primer que podem confirmar amb les decisions i posicionaments de l’extrema dreta a l’hora de configurar el govern de la Generalitat Valenciana és que Gramsci tenia raó. El model cultural és un espai estratègic on s’aguditza la lluita de classes, un pilar de la superestructura completament necessari per a construir hegemonia i consolidar o revertir el sistema d’opressions que patim les classes populars al País Valencià.
El segon que podem constatar és que l’extrema dreta és conscient, possiblement molt més que l’esquerra, de la importància de la teoria gramsciana per a prendre el poder i crear les condicions socioculturals per a mantindre’l. L’extrema dreta està disposada a utilitzar les institucions per lluitar per l’hegemonia en la societat civil, a polititzar la cultura en totes les seues expressions i manifestacions, i a utilitzar el sentit cultural, inclús espiritual, de la política. Teoria gramsciana que l’esquerra quan ha estat al govern no ha tingut la valentia d’aplicar per por de l’entrada de la dreta, quan justament haguera estat l’aplicació d’aquestes mesures ideològiques les que haurien fet de dic de contenció de l’entrada de l’extrema dreta.
S’estan donant les diferents fases evolutives dins la superestructura per a que el discurs d’extrema dreta es torne hegemònic. Primer naix com una crítica a l’ordre establert, com una resposta visceral a les necessitats socials i sobre tot nacionals (la sacrosanta unitat d’Espanya), seguidament es normalitza el seu discurs d’odi, s’assenyala qui són els culpables (emigrants, feministes, okupes, independentistes, ETA…), es facilita espai mediàtic al discurs d’odi, s’identifica i consolida com una alternativa real, institucional, cultural i social. Actualment estan entrant en gran part dels governs, on finalment utilitzaran les institucions per a propagar el seu relat, aconseguir l’hegemonia en disputa i poder controlar la societat civil (hegemonia) i política (dominació). Entren dins dels governs amb pactes on remarquen la seua ideologia, la seua forma de veure la societat, utilitzen els punts pactats al govern del País Valencià com una declaració d’intencions on discriminen les persones i col.lectius que havien assenyalat anteriorment, reforçant el seu discurs d’odi al diferent segons la seua visió de la societat. Estan fent una progressió de manual, del manual del perfecte feixista, evidentment amb el vistiplau dels poders fàctics del règim.
Un clar exemple de la normalització i consolidació de l’extrema dreta el tenim a Itàlia. On Silvio Berlusconi, soterrat fa uns dies amb tots els honors d’un soterrament d’estat, amb un discurs masclista i xenòfob ha marcat la política italiana de les últimes dècades, ha obert les portes a l’entrada de l’extrema dreta al govern i ha facilitat l’arribada d’una primera ministra d’extrema dreta a la República d’Itàlia (recordem que l’actual primera ministra Meloni va ocupar el Ministeri de Joventut en el govern de Berlusconi) . Ho va fer normalitzant el feixisme, banalitzant la violència feixista, pactant amb l’extrema dreta i consolidant el seu discurs utilitzant l’imperi mediàtic del que era propietari, es a dir, ho ha fet lluitant l’hegemonia i incidint en la superestructura. Des dels mitjan de comunicació de la seua propietat va crear una forma de veure la societat i una concepció del món vinculada a la seua ideologia. Un exemple clar de la importància de la superestructura per a controlar la societat civil.
Els mitjans de comunicació són ferramentes fonamentals per a construir hegemonia modificant la superestructura, com hem vist en l’exemple italià. Podem comprovar com els han utilitzat i l’utilitzen l’extrema dreta per normalitzar i fer capitalitzar el seu discurs. Caldria valorar si l’esquerra al País Valencià ha potenciat com cal els mitjans de comunicació públics i si ha donat suport als mitjans de comunicació privats valencianistes i progressistes per poder teixir una xarxa de mitjans de comunicació propis per lluitar l’hegemonia a la societat civil valenciana. Sembla que no ho ha fet o no ho ha fet amb convicció.
Tornant al model cultural valencià, la cultura és fonamental en la lluita per la hegemonia. Des de Vox en són ben conscients i han demanat la Conselleria de Cultura i a més han posat un matador de bous com a Conseller, decisions completament encaminades a polititzar la cultura per viralitzar el seu discurs. Estan decidits a utilitzar les institucions com altaveus de la seua ideologia, com a concreció política de les seues idees i concepcions del món per a determinar la cultura i la forma de vida imperant.
Un conseller de cultura, matador de bous, membre de la falange i nostàlgic de Mussolini, que estarà dirigint un departament estratègic per al desenvolupament del poble valencià. No és per fer la broma i l’escarni amb ironia i superioritat intel·lectual, és per donar una resposta contraposant el nostre model sociocultural al seu. Un model que capgire la cultura de la tortura que ens volen imposar i que treballe per capilaritzar en les classes populars valencianes, amb valentia i polititzat, per poder lluitar l’hegemonia a l’extrema dreta i capgirar les institucions.
Ho haurem de fer des de la societat civil organitzada, des de la trinxera dels espais comunitaris, des dels barris i els pobles del País Valencià. Hem de crear contrapoder culturals per lluitar la hegemonia en la societat civil valenciana.
[Aquest article es publicà originalment a La Veu del País Valencià]