Després de set anys de lideratge de l’històric activista Toni Infante, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià celebra el pròxim dia 15 de maig una assemblea telemàtica en la qual renovara les seues estructures directives. La candidata a encapçalar l’entitat sobiranista és Zahia Guidoum, actualment treballadora de Plataforma per la Llengua. EL TEMPS l’entrevista pocs dies abans de la celebració d’un conclave que marcarà el rumb d’un col·lectiu involucrat en la defensa dels drets lingüístic, socials, fiscals, mediambientals, culturals, nacionals i econòmics del País Valencià.

-Vostè ha decidit, del bracet d’una candidatura que aixopluga lingüistes, activistes culturals i representants municipals d’Esquerra Unida o del Bloc, fer el pas per encapçalar la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (Decidim). Quines raons han motivat la presentació de la seua llista?

En la direcció actual, vam fer una anàlisi de les necessitats actuals del País Valencià, i de com Decidim pot ser una eina encara més útil per a la societat valenciana. Vam concloure que a pesar del canvi que havia experimentat anys ençà el País Valencià, els lideratges de les entitats de la societat civil no ho havien fet tant. I, per tant, hem fet l’aposta per un equip jove, en el qual la persona més gran té 51 anys. Fins i tot, hem integrat la sectorial jove dintre de la direcció permanent. En aquesta transformació, per iniciar aquesta nova etapa, vam convenir que necessitàvem una portaveu que fóra dona i jove, i van proposar-meu. Fou una decisió coral, on jo vaig ser l’última en acceptar.

-Si no hi ha cap sorpresa, atès que és una llista única i consensuada dintre dels membres de la plataforma, vostè serà escollida com a portaveu en l’assemblea telemàtica del pròxim 15 de maig. Quins són els objectius que s’hi marca?

S’ha d’esmentar que Decidim, d’ençà de la seua aparició l’any 2014, ha fet una feina exitosa i lloable, especialment per néixer com a una entitat molt xicoteta, sense suport públic i en un context de desmobilització civil per l’arribada de l’esquerra a la Generalitat Valenciana. Decidim ha actuat com a un grup de pressió que ha sabut col·locar en l’agenda problemes com ara l’infrafinançament autonòmic o l’alliberament de l’AP-7. En aquesta nova etapa, m’agradaria, tanmateix, que l’entitat poguera fer el salt de grup de pressió a grup de mobilització. Per aconseguir-ho, necessitem ampliar la nostra estructura i la nostra implantació territorial. Assenyalem un exemple: vam poder impulsar campanyes i actes molt potents sobre l’alliberament de l’AP-7 perquè era una qüestió que afectava materialment a molts habitants de la Marina, i, pet tant, moure l’activisme voluntari va ser molt fàcil. En la nova etapa, en la qual preservem en la nostra idea de situar el País Valencià al centre del tauler polític, volem impulsar activitats i campanyes al marge de lluites concretes que puguen motivar a la gent.

-Fins al moment, com has comentat, l’activitat de Decidim s’ha centrat en la pressió per iniciatives relacionades amb l’ampliació de l’autogovern valencià, la preservació del territori o la defensa dels drets lingüístics. A quines línies preteneu ampliar els vostres horitzons d’activisme cívic?

Volem centrar-nos en totes aquelles lluites que permeten visibilitzar que el País Valencià no compta amb dret a decidir sobre pràcticament res. No podem decidir sobre els nostres drets lingüístics, no tenim capacitat fiscal per garantir una vida molt millor a les classes treballadores valencianes, no podem escollir de manera sobirana sobre els aspectes quotidians de la nostra vida. L’objectiu és visibilitzar a través de problemàtiques concretes la manca de capacitat de decidir del País Valencià atès que gaudeix de la condició de subjecte polític.

-La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià compta amb diversos nuclis arreu de la geografia valenciana. Tanmateix, no ostenta implantació a zones com ara les comarques meridionals, l’interior septentrional i el rere país que llinda amb Castella la-Manxa. Quina és l’estratègia per créixer arreu del territori valencià?

El sud valencià ha de ser una prioritat estratègica. A mi particularment, per la meua biografia vital, m’importa molt aquella zona. De fet, parle valencià per haver-hi viscut a Santa Pola durant molts anys, on vaig veure com l’afecció del centralisme espanyol era molt més accentuat que a València. De Santa Pola a la ciutat d’Alacant, hi ha 18 kilòmetres, i el trajecte en transport públic pot arribar, fins i tot, a una hora depenent de l’horari d’autobús que agafes. En canvi, s’ha inaugurat recentment un AVE que connecta en poc més d’una hora Oriola amb Madrid. L’afecció del centralisme és tan gran que el sud ha de ser una línia prioritària, perquè hi ha marge per penetrar-hi. Des dels sectors sobiranistes valencians, no debades, s’ha deixat abandonat el sud, on només s’han fet manifestacions i poca cosa més. Hem d’estar al territori, en les problemàtiques locals d’aquelles zones, incidint en la manca d’oportunitats laborals que impedeixen treballar durant els hiverns per una economia massa depenent del turisme, en les connexions deficients que limiten la mobilitat si no disposes de vehicle privat. A Decidim, dintre de la nostra estructura modesta, participem a través del nostre nucli de l’Alacantí en la Marea Blanca de les comarques meridionals, així com en altres lluites. Cap al sud hi ha molta feina a fer, i s’han de superar les barreres lingüístiques i els prejudicis que des d’altres indrets del País valencià habitualment es tenen. En les comarques meridionals, amb tot, hi ha gent que fa una feina extraordinària, com ara La Cívica d’Alacant, El Tempir, el cassal Tio Cuc o el cassal Jaume I d’Elx, on estava Agustí Agulló, qui, realment, tenia el conjunt del país al cap. Des de València, habitualment es mira cap al nord, cap a Barcelona, però poc cap al sud.

-Abans ha mencionat que la societat civil valenciana està necessitada d’una renovació de lideratges, la qual acompanye el procés de transformació que s’ha produït a la població del País Valencià. També acaba d’assenyalar la manca de mirada dels sectors sobiranistes valencians cap al sud del territori. En quines qüestions faria autocrítica de la feina de Decidim?

Crec que no hem sabut aprofitar aquest procés de canvi al País Valencià per estendre encara més la nostra organització. Hem fet innumerables xerrades, activitats, conferències, debats, hem recorregut de nord a sud el País Valencià, hem participat d’activitats a Barcelona que implicaven al conjunt del domini lingüístic català, i ho hem fet sempre sense cap mena de suport de les autoritats públiques. És cert, d’una banda, que dependre en excés de les administracions públiques pot limitar la teua independència crítica envers les polítiques de la Generalitat Valenciana, però, d’altra banda, crec que hauríem de buscar un equilibri que ens permeta obtenir més recursos amb la qual cosa incrementar la nostra presència i activitat al territori. La renovació de Decidim es produeix, a més, perquè aspirem a guanyar en transversalitat, una anàlisi que traça l’encara portaveu Toni Infante, qui ha deixat aquest càrrec perquè interpreta que la seua trajectòria de militància política en un determinat espai pot encapsular l’entitat. Per ser una eina completament transversal, ens volem dotar d’una direcció amb gent procedent, tal com comentaves, de diverses sensibilitats polítiques, i de diferents orígens geogràfics d’arreu del País Valencià. Aspirem a ser tan transversals com siga possible. No som ni esquerra independentista, ni dreta regionalista. El nostre objectiu és convertir el País Valencià en subjecte polític.

-Com són les relacions amb la resta d’entitats sobiranistes de l’àmbit lingüístic, això és, de l’Assemblea Nacional Catalana i de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca? Hi ha estratègies de coordinació en iniciatives i campanyes?

Tenim estructures de coordinació i una col·laboració permanent. Amb tot, la col·laboració divergeix dels moments i les realitats polítiques de cada territori. Hi ha campanyes en les quals ens trobem tots plegats, com ara amb les iniciatives per la reciprocitat audiovisual entre TV3, À Punt i IB3 i en la batalla cultural que lliurem contra els atacs que rep la nostra llengua. Tot i ser realitats diferents, de vegades, comptem amb problemes similars. Ara bé, igual que des de València es mira poc cap Alacant, des de Barcelona no es gira la mirada cap a València. Aquesta reflexió l’hem compartit amb l’Assemblea Nacional Catalana, qui també creu en la necessitat d’un coneixement més gran de la realitat valenciana per part de la població catalana.

-Canviem de terç. El Govern valencià, durant aquests anys, ha aprovat la competència lingüística, ha recuperat la radiotelevisió pública o ha impulsat l’Oficina de Drets Lingüístics. Les entitats per la llengua, al seu torn, reclamen una llei d’igualtat lingüística, la reciprocitat amb TV3 i IB3, l’entrada a l’Institut Ramon Llull, i critiquen l’actual llei de plurilingüisme a l’escola. Amb quina nota qualifica el Botànic en matèria lingüística?

En termes generals, el Botànic és el millor govern de la història del País Valencià. És cert, però, que en termes lingüístics hi ha mancances per la correlació de forces existent. Hem de ser crítics amb el Botànic, però també amb la societat civil organitzada. Al remat, els executius sempre estan sota moltíssimes pressions, i dintre del Govern valencià hi ha tantes sensibilitats com partits. No compta amb la mateixa predisposició i sensibilitat el director general de Política Lingüística, Rubèn Trenzano, de Compromís, de qui considere que compta amb una gran sensibilitat per la llengua, que d’altres companys del PSPV, especialment de la línia més procliu a José Luis Ábalos. El tema lingüístic és molt complex, i si no hi ha una oposició ferma de la societat civil, no se’n podem sortir. Com si es tractara del joc d’estirar la corda, si no estirem des de la societat civil organitzada, a l’altra banda hi ha una justícia que ha involucionat envers la sensibilitat amb la llengua pròpia. Tot allò que no fem ara ja no ho podrem fer. Si el Botànic no actua en valentia, es perdrà l’oportunitat per normalitzar la nostra llengua. Personalment, tinc confiança plena amb el conseller Vicent Marzà, de Compromís, qui crec que és una persona competent i que estima la seua terra. Però em fa por pensar en altre conseller gestionant aquesta llei de plurilingüisme, la qual elimina els reductes d’immersió lingüística que hi havia al País Valencià. Jo vaig aprendre la llengua pròpia per cursar la línia en valencià i no empre l’idioma igual que el castellà. Si això em passa a mi, què ocorre amb l’altra gent? Cal deixar de fer el valencià d’un conflicte, i normalitzar-lo al País Valencià.

-L’existència d’un govern progressista al País Valencià, especialment durant la primera legislatura, semblava albirar l’ampliació de les estructures d’autogovern, amb una policia local que podria exercir com una mena de cos policial autonòmic o amb l’espurna per unificar les diferents brigades de bombers repartides sovint de manera provincial pel conjunt del País Valencià. Aquestes propostes, però, estan estacades. Com valores la gestió de la Generalitat Valenciana progressista en temes d’ampliació de l’autogovern?

En gestió, el govern valencià obtindria una qualificació d’un 9,5. En canvi de model, però, la nota seria d’un 3, o, com a molt, un 4. Estan gestionant un model heretant del PP, i estan canviant qüestions a millor com l’obtenció de la renda garantida, però no estan transformant. El PP va imposar un model, malgrat comptar-hi amb oposició al carrer. Ho va fer sense contemplacions, atomitzant de manera identitària el País Valencià, és a dir, fent que els alacantins se sentiren de la ciutat i espanyols, però no valencians. Al Botànic, li ha mancat valentia per aplicar el seu model, perquè, de moment, no tenim ni dret civil valencià, ni hisenda pròpia, ni una policia pròpia amb un tarannà modern, respectuosa amb els drets lingüístics i allunyada dels reductes feixistes que contaminen les forces de seguretat espanyoles. Manca valentia, i, de vegades, pressionar perquè les autoritats valencianes entenguen que la societat valenciana sí que pot assumir aquests canvis per als quals pensen que no estan preparats.

-Com a entitat sobiranista i inequívocament valencianista, què li sembla el gir pretesament cap a un sobiranisme d’arrel popular del nou Bloc?

Com a Decidim, no tenim valoració, perquè es tracta de processos orgànics d’un determinat grup polític. De manera personal, i sense representar a Decidim, sí que et puc dir que centrar-nos en folklorismes i en el comboi no és l’estratègia adequada. A la gent, no li importa si llevem un terme del nom o dels estatuts. Això és intranscendent. Per crear consciència nacional, s’ha d’explicar en termes que tothom puga comprendre i que siguen atractius que l’empobriment valencià és producte de l’infrafinançament crònic que patim. Ho hem de fer amb dinàmiques d’expressions populars, i no en manifestacions de matí en les quals les treballadores no poden assistir.

[Aquesta entrevista es publicà originalment a El Temps]