Ja fa un any de l’aparició de la Covid-19 al nostre país. Des de llavors, hi ha una lluita global entre la vida i la mort. La pandèmia ens ha posat contra les cordes com a societat i procurem sortir-ne el menys malparats possibles.

Desgraciadament enmig de la lluita per tornar a la normalitat, també veiem com es juga amb la vida de la gent, mercadejant amb nosaltres i amb la solució a la malaltia global. La vacuna pels estats més rics i al servei del lliure mercat, fent estralls entre els nostres essers estimats mentre el sistema ens escup a la cara amb les mascaretes posades.

Veiem les farmacèutiques fent negoci i posant el peu al coll a la vida i a unes estructures estatals incapaces de intervenir, per que la vacuna arribi a cada indret del planeta.

Al bell mig de la vida pandèmica, nosaltres, sense tenir un estat propi, procurem sobreviure davant la misèria moral de qui mana aquest coi de món. Confinats, restem amatents a solucions que ens apedacen la vida. Amb les pors i les angoixes que això comporta i ens debiliten.

És una nova guerra mundial sense exèrcits al camp de batalla, que fa estralls socials i que al nostre país, l’estem suportant amb un estat a la contra i amb una retallada de drets històrica. Batallem per reviure socialment i nacionalment davant d’un estat espanyol en descomposició que ha gestionat la pandèmia procurant la supervivència de les seva oligarquia i que de nou, demanarà que li salvem els mobles davant l’extrema dreta emergent.

El 14 de febrer del 2021, les urnes catalanes han apostat de nou per la independència. Però no només això. El 52% de vot independentista guanyador a les eleccions al parlament autonòmic, ha vençut a un unionisme espanyolista i a una esquerra cosmopolita, que encara apuntala el règim de la monarquia borbònica.

Les urnes també han fet que la nau independentista faci un viratge cap a l’esquerra.
El procés segueix en marxa, en una altre fase i amb tres grans virtuts de futur, que poden donar molta força en la preparació d’aquest embat d’embats que serà el camí dels propers anys per guanyar-nos la llibertat.

La primera, és l’experiència del que hem viscut. Una experiència que ens ha fet veure que el diàleg ha de venir acompanyat de una estratègia de ruptura democràtica des de la confrontació. Que si no et veuen fort, no hi haurà un diàleg sincer. I que veure’t fort no és només guanyar eleccions. Ho és un moviment popular sòlit amb implantació al territori i el control d’allò estratègic per ser lliures i perseverar.

Experiència en posar la vida al centre del projecte del republicanisme independentista, davant la immoralitat de la monarquia espanyola, representada per un estat amb els tentacles clavats al fang espès de la rèmora d’una democràcia precària i corrupte.

Experiència que ens ha fet veure que la lluita antirrepressiva ha de posar la causa comuna per davant de interessos personals. Cada activista independentista encausat, ha de ser un maldecap per l’estat.

L’experiència que ens ha comportat la internacionalització de la nostra causa i la necessitat de una renovada estratègia en el front internacional per ampliar el nostre soroll.

L’experiència ens descriu la necessitat d’una estratègia en cada front, un cop passades les turbulències del dol de l’octubre del 17, i que seria bo que comencés pel front institucional, amb un acord de govern de concentració i ruptura. En això, es important que les bases dels partits, sigueu generoses per un objectiu imprescindible : La independència de la nació catalana.

La segona gran virtut haurà de ser el 52% del carrer: De la mateixa manera que busquem la unitat dels partits, és imprescindible la unitat del moviment popular, de la gent que dia rere dia, treballem incansablement pel reconeixement dels nostres drets com a poble. I sí, el moviment popular català, la societat d’aquest país, també necessita que les entitats, petites i grans, seguem al voltant de una taula per analitzar el que hem fet i millorar. Assumint-ne cadascun el seu paper. Fer valdre la força de una majoria al parlament català als nostres barris, pobles i ciutats, es feina de totes i tots.

El 52% del carrer que ha de saber llegir els contextos i viratges de la nostra societat per garantir que les propostes independentistes, guanyen terreny en tots els àmbits de les nostres vides. I si, també des de la generositat i la comprensió amb la diferència de idees de cadascun, com els hi demanem als nostres partits.

La tercera virtut es que som aquí. Que som més, més convençuts que mai i més farts que mai de pagar la festa a qui no ens vol deixar ni ser. Per tant: Propostes i arguments, moral alta i atacar des de tots els fronts i organitzadament fins que guanyi la vida, la gent i el país.

[Aquest article es publicà originalment al NacióManresa]