Les eleccions del 14F s’han fet en un ambient hostil, contra la voluntat del Parlament, dictades pels jutges, amb l’amenaça de la pandèmia i amb una organització deficient per part del Govern de la Generalitat. Malgrat aquestes circumstàncies, la mobilització dels electors ha estat notable.
Els resultats permeten constatar, en primer lloc, la superació del 50% per part del bloc independentista i un canvi d’hegemonia dins d’aquest, cap a l’esquerra. Aquest canvi no sembla conjuntural sinó que ja té un cert recorregut. La nova hegemonia l’encapçala ERC, seguit de prop d’un dels artefactes polítics que resulten de la fi del món convergent tal i com l’havíem entès (JxCat). Els actors de tall més conservador i neoliberal d’aquell món han estat desplaçats a l’extraparlamentarisme (Mas) o absorbits pel PSC (Espadaler). L’acord CUP-Guanyem s’ha demostrat un encert i també ha fet uns resultats excel·lents, obtenint representació per totes les circumscripcions.
En el bloc espanyolista, per contra, es constata el traspàs de vots de C’s al PSC més conservador i sucursalista dels darrers 40 anys, amb l’emergència previsible de l’extrema dreta al Parlament.
Amb tot, es constata el creixement i maduració de l’espai de la Unitat Popular, que té per davant alguns reptes que apuntem a continuació:
- Contribuir a dissenyar un cordó sanitari contra l’extrema dreta i la seva voracitat discursiva. Com ha passat en d’altres països europeus, cal que les forces demòcrates i antifeixistes, dins i fora del Parlament, es conjurin per impedir la difusió de mentides i estereotips de l’extrema dreta, i també que marquin l’agenda política. Alhora, cal denunciar la seva eclosió com una operació d’Estat, pensada -com Cs en el seu moment- per posar en dubte els consensos de mínims al país (llengua, escola, ‘un sol poble’) i per actuar de força de xoc contra l’independentisme.
- Contribuir a la formació d’un nou Govern de la Generalitat de Catalunya que presenti com a programa de mínims: un pla de xoc contra la crisi, la precarietat, l’atur i pels serveis públics; la definició d’un pla de desconnexió amb l’Estat que culmini amb un Referèndum per l’Autodeterminació amb reconeixement internacional el 2025; la lluita per l’amnistia dels presos polítics i la fi de la repressió així com el retorn dels exiliats i la reconstrucció nacional dels Països Catalans.
- Contribuir a la consolidació d’estructures d’institucionalitat republicana, que ajudin, acompanyin i empenyin el Parlament i els ajuntaments del país cap a la independència.
- Consolidar el creixement de la Unitat Popular aconseguit amb aquesta aliança amb Guanyem, i continuar treballant per ampliar l’espai polític cap a actors sòlids i representatius de la societat en lluita.
Poble Lliure
Països Catalans,15 de febrer de 2021