Molta gent ens preguntem per l’origen de les violacions en grup o les anomenades “manades” de violadors que apareixen cada vegada amb més freqüència i de les quals hem vist diversos casos al País Valencià. “Manades” -denominació especista i en castellà-, formades per homes, i a vegades fins i tot menors d’edat, que ens posen els pèls de punta i fan que molta gent ens preguntem “què tenen aquesta gent al cap?”.
Cal que pensem que aquests fenòmens aberrants no sorgeixen del no-res, sinó que més bé emergeixen des del substrat cultural del patriarcat, que és utilitzat com a referent cognitiu pel sistema capitalista que patim i, per tant, no és un fet inexplicable, sinó que ens cal girar la mirada cap a la lucrativa indústria de la pornografia per a trobar-ne explicació.

En primer lloc, trobem l’enorme proliferació de la pornografia que, junt amb la prostitució i la tracta, formen el que Rosa Cobo anomena la “indústria global del sexe”. Una de les indústries que més guanys obté, amb la de les drogues i les armes, fins i tot en èpoques de crisi. En segon lloc, el fàcil accés que tenen els xiquets, les xiquetes i l’adolescència al seu consum mitjançant les xarxes socials i pàgines web que ofereixen pornografia debades i que, durant la temporada del confinament, han vist créixer el nombre de visites i, per tant, de beneficis. En tercer lloc -i fonamental-, trobem la manca d’educació sexual i afectiva que rep la joventut, la qual cosa provoca que tot el seu “bagatge sexual” provinga d’allò que aprenen mitjançant la pornografia, que els alliçona en la violència, la desigualtat i el patriarcat més ranci, tot arribant a creure que això són relacions sexuals o relacions d’estima.

Si les persones joves no poden satisfer la seua curiositat i els seus dubtes sobre la sexualitat mitjançant la família i/o els centres educatius, han d’acudir als grups d’iguals i a la gran oferta de pornografia, la qual distorsiona seriosament el que són les relacions en la vida real, sobre tot perquè, quan la població adolescent accedeix a la pornografia, encara no ha finalitzat el seu procés maduratiu. Segons l’informe “Nova pornografia i canvis en les relacions interpersonals d’adolescents i joves” de la Universitat de les Illes Balears (2019), davant dels dubtes en matèria sexual acudeixen a les amistats en el 72,8% dels casos, el 69,1% consulten en internet i únicament el 27,5% dels casos acudeixen a pares, mares i docents. Així, les pàgines pornogràfiques reben moltes visites i molts beneficis al cap del dia i acaben jugant el paper de “mestres” del que ha de ser el sexe.

Les dades recollides a l’informe de Save the Children, “(Des)información sexual: pornografia y adolescència”, són ben aclaridores. En aquesta investigació s’ha entrevistat 1753 adolescents entre 13 i 17 anys. El 62,5% de les persones entrevistades ha vist pornografia alguna vegada en la seua vida i d’aquestes el 68,2% la veu de forma freqüent (n’ha vista en els darrers trenta dies). La primera vegada que accedeixen a la pornografia tenen entre 6 i 12 anys (53,8%) i la majoria (93,9%) n’ha vista a soles. Els xics (81,6%) en consumeixen el doble que les xiques (40,4%).
El 98,5% de la població adolescent enquestada veu pornografia debades i, preguntats pel contingut que han vist, el 72% opinen que els continguts són violents.

Algunes persones adolescents accedeixen a la pornografia quan encara no han tingut cap pràctica sexual i, quan en tenen, es queden molt decebuts (52,1%), ja que la pornografia ha influït tant en les seues relacions sexuals que pensen que eixa és la realitat. Fins i tot el 47,4% manifesta que ha portat alguna escena a la pràctica, sense tenir en compte que són justetament això: escenes muntades i maquillades, de ficció, i de mentides, on el penis de l’actor porno mesura entre 15 i 20 cm i pot aguantar hores i hores en erecció, sense ejacular, i elles tenen pits molt grans i es deixen fer de tot perquè sols importa el plaer masculí (Porn Sex vs Real Sex, 2013). Totes i tots són joves, guapos i amb cossos dintre de la perfecció normativa. Tot ben allunyat de la realitat.

En este punt vull remarcar la importància de guies didàctiques com la que ha elaborat recentment la Regidoria d’Igualtat i Polítiques Inclusives i LGTBI de l’Ajuntament de València, “L’engany de Marc”, on es fa ressò que les relacions no poden estar basades en la dominació de l’home sobre la dona com ens mostra la pornografia, sinó en la igualtat i el respecte cap a l’altra persona i la satisfacció per les dues bandes. És molt recomanable aquesta guia en l’àmbit docent.

Aquesta “formació sexual” que reben els i les adolescents té un enfocament centrat únicament en la penetració, majoritàriament en l’heterosexualitat (tot i que també hi ha productes dirigits al públic homosexual), per descomptat que li falta perspectiva de gènere i feminista, no té en compte les diferents etapes del cicle vital, i manca d’un enfocament afectiu cap a l’altra persona. És una informació sobre les relacions violenta i patriarcal, centrada en el penis, que ha de penetrar qualsevol orifici de la dona, per acabar ejaculant, i au. No hi ha espai per al vincle emocional ni per al preservatiu, és clar: el 46,1% de les persones entrevistades no utilitza sempre mètodes anticonceptius i el 13,7% no ho fa mai, són pràctiques de risc que poden afectar el benestar, la salut física o psicosocial dels i les joves.

Segons la guia de l’Ajuntament de València, les pràctiques sexuals que es representen han de ser cada vegada més extremes per a poder atraure a més públic i moltes vegades reprodueixen actes on la dona està sotmesa, amb asfíxies, lligaments, introducció d’objectes, privada de voluntat de decidir i fins i tot escenes que són veritables violacions en grup. I ací tornem a l’inici del meu article, quan ens preguntàvem “què tenen aquestes persones al cap?”

Conseqüència d’açò, trobem que la Fiscalia General de l’Estat Espanyol manifesta que durant el 2018 s’ha produït un augment del 32,2% dels delictes contra la llibertat sexual comesos tant per menors com per adults. Alerta de l’augment de la violència de gènere i els delictes sexuals entre menors, amb un creixement del 43% de les violacions i les violacions en grup. Apunta a una participació creixent en aquests delictes dels menors de 14 anys.

Les persones seran lliures per a decidir les seues relacions sexuals i afectives quan tinguen l’opció a rebre informació professional i sana. No podem, doncs, deixar aquest tema en mans de la indústria de la pornografia, la qual, entre altres coses, és el reclam per al consum de prostitució.

Actualment, els currículums docents no compten amb contingut ni obligatoris ni optatius sobre educació afectiva-sexual. La posada en marxa d’aquestes iniciatives depén de les autoritats autonòmiques i locals i dels centres educatius. Únicament el 15,6% de les persones enquestades ha rebut més de 9 hores d’educació sexual al seu centre educatiu en els darrers dos anys. Sabrem trobar la resposta al nostre dubte inicial ara?

[Aquest article es publicà originalment a Nosaltres La Veu]