Sumem forces per una política independentista i d’esquerres

On som?

Després d’un cicle mobilitzador de més de 10 anys que ha posat al descobert el fracàs del Regne d’Espanya com a projecte d’estat democràtic i social, l’independentisme es troba encara patint els efectes de la repressió i de la intensificació de l’ocupació del nostre poble, exercides pels aparells policial i judicial espanyols i atiades pel poder mediàtic.

La manca de preparació d’una resposta política ferma i unitària davant la brutalitat de l’estat ha dut el moviment a una situació de desorientació, on les enormes energies acumulades durant els darrers decennis i expressades cada vegada que la immensa base social republicana en té una oportunitat, tant al carrer com a les urnes, semblen caure en una mena d’erm polític, on senyoreja la improvisació, l’oportunisme i la manca d’una estratègia de victòria, és a dir, de ruptura.

Així, la desorientació estratègica de l’independentisme i el viratge neo-autonomista de bona part d’ERC i el PDCat ha anat engrandint la distància entre els suposats representants institucionals i el poble organitzat i mobilitzat tant la tardor del 2017, com, especialment i amb un grau de consciència i combativitat més gran, els passats mesos d’octubre i novembre. Dit d’una altra manera: el mapa polític català no es correspon al nou estat de consciència social.

Malgrat els esforços d’alguns per endormiscar-la, el fet és que existeix una àmplia base social que reclama enviar el reformisme i el regeneracionisme a la paperera de la història i emprendre de manera decidida el camí de la ruptura. I aquesta base social, contràriament al que prediquen les cantarelles lerrouxistes, entén de manera immensament majoritària la República Catalana com a via per a la construcció d’una societat més justa, lliure i democràtica que garanteixi unes condicions de vida i de treball dignes per a tothom.

Alhora, la crisi del Covid19 ha fet palesa la mort anunciada de l’entramat Comuns-Podemos com a projecte emancipador. El seu alineament al costat de les polítiques dictades per l’oligarquia capitalista i el deep state, i perpetrades pel Gobierno de Progreso amb l’embolcall de grans dosis del nacionalisme espanyol més ranci, demostren que el pacte amb Valls i la dreta reaccionària de l’Upper Diagonal no fou cap accident, sinó la primera mostra evident del seu paper subsidiari i auxiliar del règim.

El terreny està, doncs, abonat per al desplegament d’un projecte polític de masses republicà, transformador i de ruptura, però mentre aquest no arriba, el desencís, la desorientació i la ràbia acumulada, unides als baixos nivells de debat polític, poden obrir el pas a dos fenòmens: el feixisme ultranacionalista i identitari o a operacions oportunistes amb discurs aparentment rupturista però de pràctica dretana i dilacionista que, lluny de clarificar l’escenari, acabin sembrant a curt termini encara més confusió.

Cap on anem?

Des de Poble Lliure entenem que en la situació descrita, el plantejament a mitjà termini ha de ser el desplegament d’un projecte polític de masses republicà, transformador i rupturista, amb voluntat hegemònica; projecte que s’haurà de bastir a partir d’una direcció política inequívocament independentista i d’esquerres, i amb el concurs de diferents agents polítics i socials, i de centenars de persones actualment o potencialment enquadrades en les estructures de base del moviment republicà.

Aquesta projecte ha d’anar, doncs, acompanyat d’una renovada aposta tant pel que fa a reforçar les experiències d’auto-organització i mobilització popular esteses arreu del territori, com a la construcció d’eines d’institucionalitat i contra-poder republicanes democràtiques, eficients i representatives del conjunt del moviment.

Com ho farem?

Amb aquesta perspectiva, i tenint el compte el context generat per la crisi del Covid19 i la necessitat d’articular-ne una sortida basada en polítiques independentistes i d’esquerres, fugint tant del fals regeracionisme del règim (Nous Pactes de La Moncloa), com de l’involucionisme ultradretà, Poble Lliure treballarà a curt termini en tres àmbits:

• Mantenint i promovent espais de debat polític amb tots els agents susceptibles de compartir (en un o altre grau i moment) un projecte d’aquestes característiques, com ja vam començar a fer en la Convenció 14D.
• Proposant a la CUP que, amb coherència estratègica i amplitud de mires, assumeixi responsabilitats de lideratge en la construcció d’aquest projecte polític de masses. En aquest sentit, caldria que en properes conteses electorals es cerqués una fòrmula d’aliança que integrés el màxim de sectors del republicanisme d’esquerres.
• Continuant l’aposta pel municipalisme com a àmbit idoni per a desplegar projectes republicans unitaris, i com a via per a forjar sòlides aliances des de la base.

Secretariat Nacional de Poble Lliure
Països Catalans, abril de 2020