La setmana passada el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya aturava cautelarment les obres d’ampliació de l’autopista C-32 que volen allargar uns quants quilòmetres més d’asfalt fins a Blanes i Lloret de Mar. Una obra que impulsa la Generalitat i que compta amb l’oposició de la Plataforma Aturem la C-32 que és qui ha recorregut als tribunals juntament amb les entitats ecologistes del territori. Els motius judicials per aturar les obres remeten precisament a una llei catalana, la de Canvi Climàtic. Aprovada ara fa dos anys, va ser celebrada com una de les lleis més avançades en aquesta matèria i per aquesta raó el Tribunal Constitucional va tombar-ne 15 articles, i va demostrar novament que els reptes de la societat catalana no tenen cabuda en l’ordenament constitucional espanyol.
Dels articles de la llei que van quedar dempeus n’hi ha un, el 21, que especifica quins estudis d’impacte ambiental han de presentar tant els promotors com els gestors de les infraestructures com ara les carreteres. I els tribunals dictaminen les mesures cautelars perquè manquen informes sobre la capacitat d’embornal (és a dir, l’absorció d’aigua de pluja) i perquè tampoc es diu res en relació “amb els objectius de reducció d’emissions, ni sobre els requeriments mínims d’avaluació de l’impacte sobre la infraestructura de fenòmens meteorològics extrems, sobre l’impacte per falta de subministraments i sobre el sistema de monitorització de les mesures”.
Per aquesta raó des de fa uns dies als boscos de Lloret i Blanes ja no hi treballen les màquines de tala. Durant els mesos que han durat les obres tampoc ho han tingut fàcil perquè cada matí, amb una empenta i disciplina militants, els emboscats de la Plataforma Aturem la C-32 s’endinsaven per envoltar les màquines i n’impedien els treballs fins que arribava la patrulla dels Mossos.
El conseller Calvet ja ha anunciat que impugnarà aquestes mesures. Tanmateix, podria escoltar les demandes del moviment ecologista que defensa que no val la pena trinxar 50 hectàrees de bosc per guanyar el que calculen que seran sis minuts en cotxe. El Govern es posa del costat dels empresaris turístics que són els que principalment donen suport a aquesta obra. Quan es van fer les consultes populars sobre aquest allargament de la C-32 el “no” es va imposar tant a Blanes com a Lloret per amplíssims percentatges. La participació a les consultes va ser molt baixa però això no pot fer-se servir per tergiversar els resultats: tot i ser baixa, de partidaris del “sí” encara n’hi va haver menys i, en canvi, són els que hi sortiran guanyant perquè la Generalitat es posiciona del seu costat.
Els opositors a l’autopista fins i tot han plantejat alternatives entenent que la mobilitat a la zona és un problema real i que necessita canvis. La principal d’aquestes alternatives és desdoblar la carretera entre els dos municipis. Un projecte ja aprovat i que depèn de la inversió que hi faci la Generalitat. Però, ai las, en temes d’infraestructures sempre és més fàcil per als governs recórrer a la concertació amb les empreses de l’IBEX. La Caixa sol ser una habitual beneficiària i ha guanyat quantitats ingents de diners amb el sistema d’autopistes que travessa els Països Catalans. Quan es va plantejar el projecte de la C-32 ara fa uns anys també hi sortia guanyant, si bé després va vendre Abertis al grup ACS i serà Florentino Pérez qui ens cobri el peatge cada vegada que hi passem. A més, les obres les està fent Dragados, que també és una empresa del president del Real Madrid.
I amb això arribem on anàvem. Un dels motius d’allargar aquests sis quilòmetres d’autopista és que d’aquesta manera també s’allargarà la concessió a Abertis, que finalitza d’aquí a dos anys. No us parlo de cap conspiració: ho diu així de clar el DOGC del 19 de març de 2015: “A fi de restablir l’equilibri econòmic i financer de la concessió alterat com a conseqüència de les prestacions i obligacions assumides pel concessionari en el present Conveni, s’estableix que la compensació corresponent a la inversió de l’obra del ramal Blanes-Lloret de Mar es computi en un compte de compensació específic”.
Ara fa 50 anys del primer tram d’autopista de peatge a l’Estat espanyol, que precisament va ser l’actual C-32 entre Montgat i Mataró. Aquell any 1969 van inaugurar l’obra els ministres Silva Muñoz i López Rodó, membre de l’Opus i abanderat del desarrolismo franquista. Un model de desenvolupament que també va impactar amb la construcció massiva en les costes com evidencia la façana marítima de Blanes i Lloret. Però la Generalitat que, al matí declara l’emergència climàtica, al vespre amenaça aquests pobles amb la continuïtat d’aquest model de desenvolupament. I amb les empreses de l’IBEX, les que van boicotejar la independència, com a principals beneficiàries.
[Aquest article es publicà originalment a El Temps]