La derrota del poble valencià en la Batalla d’Almansa no va ser només militar: va ser el principi de la nostra subordinació. Amb el “dret de conquesta”, ens aboliren els furs, ens arrabassaren les llibertats i ens negaren el dret a existir com a poble sobirà.

Fa tres-cents dinou anys que no podem decidir ni com vivim, ni com produïm, ni com ens organitzem. Fa tres-cents dinou anys que patim un model imposat, al servei d’interessos aliens. Les elits valencianes, lluny de liderar el país, s’han subordinat històricament als poders de l’Estat i del capital.
Aquesta realitat no és només passat: és present. Ho hem vist amb la gestió de la DANA, amb una institucionalitat que no respon a les necessitats de la majoria. Ho patim amb l’espoliació dels recursos, una economia dependent i amb una llengua i cultura sistemàticament menystingudes.

Però també fa tres-cents dinou anys que resistim. Hem resistit guerres, dictadures i un règim que, sota aparença democràtica, ha perpetuat la subordinació iniciada el 1707.

No som un poble derrotat. Som un poble que resisteix.

I per això, hui, el 25 d’abril, no només recordem: afirmem.

Afirmem el nostre dret a existir, a decidir i a construir el nostre futur.

Visca el 25 d’Abril!

Visca el País Valencià!

Per la República Valenciana cap a la Confederació dels Països Catalans