El País Valencià viu un moment polític i social d’una complexitat innegable, una agudització de les contradiccions que fan més evidents les antagonisme de classe i nacional. Una situació amb potencialitat revolucionari on les classes populars valencianes han de poder liderar un procés d’alliberament per a decidir el seu futur com a poble. El primer pas ha estat fet caure a Mazón per la gestió criminal de la barrancada del 29 d’octubre.

Més enllà de les maniobres miserables del PP per intentar ocultar les seues responsabilitats col·lectives en la gestió criminal de la DANA i sacrificar Mazón com a únic responsable, s’obren davant nostre dos camins possibles: continuar treballant per a expulsar del poder la dreta neoliberal, corrupta i feixista i conformar-se amb un tercer Botànic que maquille les institucions sense qüestionar la dependència colonial; o fer-ho escoltant i donant suport als amplis sectors populars, gairebé un 40% de la població, que rebutgen el repartiment de rols entre uns i altres i se senten políticament exclosos.

Per superar la desorientació dels partits progressistes, s’ha d’enllestir un projecte “transbotànic” que integre el millor del passat recent, allò que encara és possible al present i els mínims necessaris per a construir futur des d’una perspectiva nacional-popular. Un projecte polític valent i sense complexos que tinga present la nostra situació colonial i en conseqüència treballe en una estratègia descolonial.

El repte, doncs, no és esperar que el PP continue enfonsant-se, sinó canalitzar aquesta energia popular cap a un projecte inclusiu i transformador, capaç d’enfortir el Poble Valencià com a subjecte polític. Un projecte que combine igualtat social, justícia econòmica i sobirania cultural, amb participació directa dels sectors autoorganitzats. Un projecte que supere dicotomies, unir experiència i innovació, i mobilitze la ciutadania per transformar la realitat social i política. La seua força rau en la capacitat de generar consensos entre sectors diversos, activar l’esperança i projectar un futur valent i coherent.

Davant la gestió criminal de la dreta més reaccionària i el fracàs del vell progressisme autonòmic, el País Valencià necessita un nou horitzó. Una nova etapa que neix de la mobilització popular que ha fet caure a Mazón i que ha de continuar per garantir un procés de ruptura democràtica al País Valencià. Cal una transició pròpia, d’alliberament i sobirania, o estem condemnats a repetir el cercle de la dependència.