Aquest Primer de Maig no és només una jornada per mirar enrere, sinó per projectar un futur que respongui a les necessitats reals de la classe treballadora. Un futur que no vindrà sol, que cal construir des de l’organització, el conflicte i la mobilització.
Encara vivim sotmesos a un marc de relacions laborals que no hem decidit. Un marc imposat per l’Estat espanyol i el francès, dissenyat per afavorir els interessos del capital i de les grans empreses, i no pas per garantir vides dignes. Per això exigim un marc laboral propi, català, que posi la vida, els drets i les condicions laborals de les treballadores al centre. Reivindiquem un salari mínim interprofessional català de 1.425 euros, com a mesura mínima i urgent per fer front al cost real de la vida. Però també cal abordar la qüestió del temps: és imprescindible avançar cap a la reducció de la jornada laboral a 32 hores setmanals, com a forma de repartir la riquesa i garantir temps per viure, cuidar i participar.
Aquesta setmana ho hem vist clarament: milers de persones s’han quedat sense llum arran d’una apagada provocada per la deixadesa i l’especulació d’un oligopoli energètic privat que ha demostrat ser incapaç de garantir un servei bàsic. El que necessitem no és continuar salvant el negoci de sempre, sinó construir un model d’energia pública i comunitària, arrelat al territori i gestionat democràticament, que serveixi als interessos col·lectius i no als dividends d’unes poques empreses.També reclamem una xarxa de transport pensada per connectar les comarques i la gent, i no només per vertebrar els Estats des de Madrid i París. La mobilitat ha de ser un dret i no una condemna diària a perdre hores de vida en sistemes obsolets com Rodalies.
I no podem acceptar més excuses davant la crisi de l’habitatge. Tenim ciutats plenes de pisos buits i milers de persones vivint en la incertesa o en condicions indignes. Això no és fruit de la casualitat, sinó d’un model especulatiu que cal revertir amb valentia, amb regulació i amb polítiques públiques decidides. També cal defensar el català als centres de treball, garantir-lo com a llengua d’ús habitual, i assumir que la llengua no és només cultura, sinó també una qüestió de dignitat i de classe. Per tot això, cal sobirania real. Cal trencar amb aquest règim caduc i construir una República Catalana feminista, ecologista, socialista i popular, capaç de garantir drets i protegir les majories.
Aquest Primer de Maig, us convoquem a les 12 del migdia, a la cantonada de Consell de Cent amb Girona, a Barcelona. Sortim per un salari digne, per una jornada de 32 hores, per energia pública i comunitària, per habitatge per tothom, per transports útils, per la llengua als centres de treball i per una república que respongui al poble.
És l’hora de la classe treballadora.
És l’hora de Poble Lliure.