Vivim una situació d’emergència lingüística evident a tots els territoris dels Països Catalans, aguditzada per la presència de governs que ─tot i que en graus dispars─ són hostils a la catalanitat, per un context social de poca mobilització política i per l’acció assimilacionista, sistemàtica i secular, dels Estats espanyol i francès. Al Principat, darrerament, han estat destacables la publicació dels resultats de l’EULP 2023 ─amb què els parlants habituals de català ja se situava a només un terç de la població─ o l’atac constant a l’escola en català per la via judicial, amb l’enèsima ingerència del TSJC (avui mateix) o la propera sentència del TC sobre la imposició del 25% com a espasa de Dàmocles sobre el sistema educatiu.

Igualment, però, cal celebrar que la presa de consciència sobre aquesta emergència comença a aflorar a diferents nivells i amb iniciatives reeixides per reivindicar la defensa del català. És el cas de Sant Jordi per la Llengua, una iniciativa de mobilització popular a què, com multitud d’organitzacions, Poble Lliure donem tot el suport i ens hi impliquem activament. Les manifestacions que tindran lloc a Barcelona i Girona, així com tot el procés aglutinador i d’articulació  reivindicacions concretes són un molt bon exemple de la línia d’acció que el nostre partit va aprovar en l’Assemblea Nacional celebrada el desembre passat, amb la resolució “La lluita pel futur de la llengua catalana”, que estableix la defensa del català com una de les prioritats estratègiques del partit a curt i mitjà termini.

Amb aquest document, refermem que “la llengua és l’element central d’identificació col·lectiva del conjunt dels Països Catalans”, fet que explica “la insistència malaltissa dels estats espanyol i francès per reduir-la a un element folclòric i afavorir-ne l’extinció”. La resolució també subratlla que la lluita pel català és un punt de confluència entre els dos grans eixos de l’independentisme d’esquerres: la ruptura democràtica per la independència i la construcció de la Unitat Popular. I que, per això, ha de servir per articular “aliances àmplies que impulsin tant el discurs com la mobilització en defensa de la llengua”.

El document aprovat assenyala dues amenaces principals que cal combatre en el discurs públic: d’una banda, “l’assumpció de postulats propis de l’espanyolisme en el terreny lingüístic”, i de l’altra, “els discursos parcials i derrotistes que fomenten polítiques lingüístiques equivocades”. Per això, Poble Lliure aposta per una estratègia comunicativa que transmeti “la convicció que és possible revertir aquesta tendència i guanyar posicions”.

Pel que fa a la mobilització, la resolució constatava que “el nivell d’organització popular no és proporcional a la preocupació existent pel futur de la llengua”. En conseqüència, Poble Lliure advoca per dues línies d’acció principals:

• Millorar la coordinació entre les entitats dels Països Catalans i impulsar mobilitzacions conjuntes, com una gran manifestació nacional simultània amb un lema compartit.
• Revitalitzar iniciatives de base com el Correllengua i promoure accions que incorporin “les generacions joves i les persones nouvingudes en la defensa activa del català”.

Amb l’aprovació d’aquesta resolució, Poble Lliure reafirma el seu compromís amb la lluita per la llengua catalana com a eina fonamental per a la construcció nacional i la justícia social als Països Catalans.

Una nova ponència estratègica per reactivar la lluita per la independència i el socialisme

En el marc de la seva darrera Assemblea Nacional Poble Lliure va aprovar la ponència “Fer foc nou, reemprendre la lluita, guanyar la independència, construir el socialisme”, un document estratègic que traça les línies d’actuació del moviment independentista en el nou cicle polític.

Segons la ponència del partit, l’independentisme català es troba actualment en un atzucac, després d’haver estat “l’exemple més potent de moviment popular emancipador a Europa Occidental en el darrer mig segle”. La repressió de l’Estat espanyol, la manca d’una estratègia de ruptura conjunta per part de les principals forces polítiques i les debilitats estructurals del moviment han propiciat un escenari de “restauració de l’autonomisme”, on partits com ERC i Junts han optat per l’acomodament en lloc de la confrontació.

Davant d’aquesta situació, Poble Lliure aposta per “reprendre la lluita amb una nova direcció política”, amb un projecte independentista “radicalment democràtic, socialment igualitari i arrelat a les classes populars”. La ponència subratlla la importància de reforçar l’autoorganització i el teixit associatiu, promovent la mobilització en àmbits com la cultura, la llengua, la defensa del territori i els drets socials.

Un dels punts clau del document és la necessitat de consolidar un sindicalisme de contrapoder, destacant experiències com la Intersindical, així com de “recosir les organitzacions de l’independentisme popular”, des de l’Assemblea Nacional Catalana fins als grups locals de defensa de la República.

Finalment, es considera imprescindible la consecució d’un nou subjecte polític que articuli una alternativa independentista i d’esquerres, capaç de disputar l’hegemonia institucional i, alhora, ser una eina de mobilització i desobediència. “La independència només serà possible com a projecte de les classes populars i per a les classes populars”, conclou la ponència, insistint en la necessitat de construir una República Catalana al servei de la majoria social.