A Europa tornen a repicar els tambors de guerra. Els darrers mesos estem assistint, amb preocupació, a una onada bel·licista amb precedents molt foscos. L’OTAN i la Unió Europea no deixen d’atiar el militarisme i demanen a la ciutadania que es prepari per una guerra imminent. Amb aquest alarmisme bèl·lic, la principal intenció de l’oligarquia europea, a través dels seus portaveus polítics i mediàtics, és generar por a la ciutadania per justificar una gran despesa pública en armament, un fet insòlit des de la Segona Guerra Mundial. Aquest rearmament és la resposta al declivi del domini occidental del planeta cada vegada més amenaçat per l’ascens de la Xina i que pot comportar una escalada de la conflictivitat dins dels països occidentals per repartir-se les molles d’un ordre mundial que s’esmicola.
D’altra banda, el segon mandat de Trump està comportant canvis en la conjuntura internacional i un augment de l’agressivitat de l’imperialisme nord-americà. Malgrat la seva posició diferenciada respecte l’administració Biden en relació a Rússia i Ucraïna i l’inici de negociacions amb Putin, ha incrementat la hostilitat cap als seus enemics i també cap als seus aliats tradicionals. Veient la seva hegemonia mundial amenaçada per la Xina, Trump prioritza la guerra comercial a l’Àsia-Pacífic, així com el suport incondicional a Israel al Pròxim Orient i les ingerències als països llatinoamericans amb governs d’esquerres, com Mèxic, Veneçuela, Cuba o Colòmbia.
La situació actual del capitalisme és de decadència i d’una caiguda de la taxa de guany, la qual cosa propicia l’aposta del capital occidental per la indústria militar. Les empreses d’armament, amb lobbies capaços d’exercir una forta pressió a les institucions europees, han augmentat els seus beneficis a causa de la gran demanda d’armes per la guerra d’Ucraïna i el genocidi contra el poble palestí a Gaza perpetrat pel règim sionista d’Israel. Atès que aquesta indústria militar necessita l’escalada armamentística i guerres constants al món, les elits polítiques de la UE, sotmeses als dictats de l’OTAN, s’encarreguen de servir al capital amb el seu pla de rearmament.
Així doncs, des de Poble Lliure, volem denunciar l’escalada bel·licista de l’OTAN i de les institucions europees. Com a independentistes catalans, socialistes i antiimperialistes, ens oposem rotundament a un enfortiment dels exèrcits dels estats membres de la UE, que inclou les forces d’ocupació dels estats espanyol i francès que oprimeixen el nostre poble. A més, rebutgem una despesa ingent de diners públics en armament que, indubtablement, s’extraurà d’uns serveis públics, com la sanitat i l’educació, ja molt afeblits per les polítiques austericides. El que ens cal no són més recursos en “defensa”, sinó en polítiques socials per combatre la pobresa i les desigualtats, per posar el benestar del poble treballador al centre. En lloc de tornar a plantejar el servei militar obligatori i exhortar les classes populars a preparar-se per la guerra, cal reforçar la diplomàcia i l’estratègia d’acords i aliances per tal de garantir la seguretat i la sobirania de totes les nacions, també les d’aquelles sense estat.
La nostra posició com a nació ocupada i com a internacionalistes passa per teixir aliances amb les nacions sense estat d’Europa i d’arreu del món, per assolir el nostre alliberament nacional i donar suport al dels altres pobles oprimits. Defensem la creació d’estructures organitzades al servei de la causa catalana i del socialisme mundial, que lluitin contra la nostra minorització nacional i l’ofec social del sistema capitalista. Rebutgem les guerres i l’imperialisme, però defensem el dret a l’autodefensa per part de les nacions agredides, com ho són Palestina, el Kurdistan, el Sàhara Occidental, etc. Vindiquem sistemes de seguretat basats en la prevenció i la defensa d’un món multipolar, democràtic i igualitari.
Ni guerra entre pobles ni pau entre classes!

