Arribem al 25 d’Abril, dia de les llibertats nacionals, commemoració que comporta la pèrdua del dret, les institucions i lleis pròpies. La colonització del País Valencià perpetua l’enfrontament, metòdic i calculat, per a destruir la nostra cultura i llengua i per a garantir-se l’espoliació econòmica permanent del nostre poble.

El 25 d’abril és el fil roig de la lluita de resistència, formal i informal, conscient o inconscient, que hem desenvolupat des d’aleshores sense treva amb moments de lluita viva i a contracor i moments de lluita sorda i clandestina.

Estem vivint grans processos d’autoconsciència popular que ens han mostrat l’enorme capacitat de resistència, autoorganització i autogestió del poble valencià i en especial de les seues classes populars; però també ens ha mostrat l’enorme mancança que patim pel que fa a direcció política per poder marcar una estratègia clara d’alliberament nacional i social. La resistència popular ha de donar pas a un despertar nacional, popular, organitzat i combatent on la classe treballadora ha de protagonitzar una ruptura democràtica que ens comporte l’alliberament nacional i de classe.

L’autoorganització de desenes de grups en defensa del territori; contra les polítiques extractivistes colonials (fotovoltaiques, mineria, megagranges…); contra l’espoli econòmic;  per la defensa del patrimoni natural; per la defensa de l’horta; per les llibertats col·lectives; la lluita cultural de primer ordre amb el centenari de Estellés autoorganitzat que, com la metralla, va agranar el territori; la lluita per un habitatge digne amb manifestacions multitudinàries; la lluita permanent de les dones i el feminisme per la igualtat de drets de totes les persones; les manifestacions i vagues en solidaritat amb Palestina o per un ensenyament públic i en valencià; l’enllestiment d’una xarxa de voluntàries formidable i meravellosa que va ser capaç de respondre a la catàstrofe de la gota freda molt abans que les autoritats colonials i d’una forma més eficaç; les mobilitzacions històriques i continuades demanant responsabilitats al govern de la Generalitat; l’autoorganització de les víctimes; i l’autoorganització de les famílies davant la miserable consulta per la llengua a les escoles que tractava d’arraconar el valencià a l’ensenyament, i que va cloure amb una victòria clara de la nostra llengua a pràcticament tot el territori.

El 25 d’abril hem de rememorar-lo com un punt d’inflexió i lluita, com el moment de consciència anticolonial on poder confluir totes les organitzacions i col·lectius que lluiten per la dignitat del nostre poble dia a dia, cap a l’ofensiva per l’alliberament del sistema colonial dominant.

Des de Poble Lliure emplacem les diferents organitzacions del País Valencià a aguditzar les lluites i emmarcar-les en una estratègia de ruptura democràtica amb el sistema colonial i d’alliberament de classe front al capitalisme criminal.

Intensifiquem les lluites populars!

Reconstrucció, descolonització i independència!