El darrer 4 de novembre, coincidint amb la commemoració de la Diada de la Catalunya Nord, ens assabentàvem de la posada en funcionament d’una nova càmera paisatgística de TV3 a la fidelíssima vila de Perpinyà. Aquesta, situada a la teulada de les mítiques Galeries Lafayiette i enfocada en direcció cap al Castellet –un dels espais més icònics i cèntrics de la ciutat–, segons se’ns ha explicat, a banda d’una bona perspectiva de la trama urbana, girant sobre ella mateixa és capaç d’oferir unes fantàstiques vistes del cim del Canigó.
La grata notícia de la instal·lació de la quaranta-tresena càmera de les que apareixen en la informació meteorològica de TV3, ha anat acompanyada d’una altra com és la de la reobertura de la delegació del 3Cat a la Catalunya Nord, deu anys després del desafortunat tancament de la corresponsalia local. Ara, l’actualitat informativa d’aquesta part del país es cobrirà in situ, sense necessitat de desplaçar-hi un periodista des del sud i, per tant, disposarà d’una mirada pròpia i autocentrada. Cal celebrar-ho, sí és així.
A banda del rerefons paisatgístic i meteorològic, instal·lar una càmera en un indret o un altre, és un acte de transcendència política inqüestionable: Fixar en l’univers simbòlic de la parròquia d’El Temps –un dels més vistos del canal– el marc mental del conjunt de la nació amb tots els seus territoris i realitats i, alhora, aconseguir que un ciutadà nord-català es senti representat per un mitjà de comunicació que parla del seu entorn i clima, tot i que pugui semblar poc transcendental, és un granet de sorra més al servei a la construcció nacional dels Països Catalans.
L’espai d’El Temps, des dels seus inicis, practica la lloable tasca de mostrar el país en la seva pluralitat a través de mapes i dades climatològiques d’arreu dels Països Catalans. I, pel que fa a les càmeres paisatgístiques, a banda de la situada a Perpinyà, a la comarca septentrional del Rosselló, Palma, a les Illes Balears, també emet ininterrompudament fora de l’àmbit autonòmic català estricte.
Al País Valencià, on la senyal de TV3 no hi arriba des del 2011, arran de la decisió del Partit Popular de clausurar-ne els repetidors, deixant aquest territori sense cobertura en un episodi de censura que el govern progressista del Botànic ha estat incapaç de revertir mentre ha governat i, a l’espera d’aconseguir la tant anhelada reciprocitat entre en canal català i el valencià, tampoc estaria de més que TV3 hi instal·lés càmeres paisatgístiques en espais emblemàtics, de la mateixa manera que hi té establerta una corresponsalia.
En tot cas, acomplida la fita perpinyanesa, de ben segur que cal fixar noves horitzons. I, en aquest sentit, qui signa aquesta columna proposa situar la quaranta-quatrena càmera paisatgística a la Franja de Ponent i, més en concret, a la ciutat de Fraga, la capital del Baix Cinca.
Cal dir que, fins a dia d’avui, no n’existeix cap d’instal·lada en aquest territori fronterer on l’ús social de la llengua catalana recula a marxa forçades en les seves quatre comarques (l’Alta Ribagorça, La Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya). De ben segur que els franjolins se sentirien més identificats amb el canal de televisió i l’espai comunicatiu en català si en sintonitzar TV3, li sentissin dir al Tomàs Molina, allò de: “Anem ara a la ciutat de Fraga, on podem observar el cabdal del riu Cinca al fons de la imatge, i on la temperatura és ara mateix de 20 graus, que combinada amb una humitat del 75% i un sol radiant, fa que el dia sigui ben agradable a l’extrem més occidental del país”.
[L’article es publicà originalment a Nació Digital Lleida]