L’Assemblea Nacional Catalana viu aquests dies un procés electoral anòmal -telemàtic en la seva totalitat- que culminarà amb l’elecció del nou Secretariat Nacional. En total, s’escolliran 77 Secretàries i Secretaris Nacionals, dels quals 57 correspondran al bloc de representació territorial, 13 al bloc de representació nacional, 5 al bloc de representació sectorial i 2 al bloc de representació de joves. És la primera vegada que hi ha un bloc de representació juvenil, però la xifra de 2 secretaris nacionals és irrisòria.

Fins ara, la presència de joves al Secretariat Nacional de l’Assemblea ha estat més que residual, i és a les nostres mans revertir aquesta dinàmica; és imperant que els socis apostin per les candidatures joves per apropar l’entitat a un sector de l’independentisme que sovint es mira l’ANC amb desconfiança.

Els joves hi hem sigut; i hi som. No fallem. A cada diada (també quan no érem milions), a les consultes populars, el 9N, fent possible el referèndum del primer d’octubre, a l’aeroport i a Urquinaona. Tenim el nostre punt de vista, i som també els més interessats en assolir la independència: tenim tot un futur per davant i el volem guanyar per una causa justa. La crisi econòmica global sorgida del sistema financer a partir del 2017 va marcar la vida d’una generació de joves que tenia unes espectatives que van quedar totalment frustrades i ara, arran de la crisi del coronavirus, el jovent tornarem a ser un dels sectors més afectats: creixerà l’atur juvenil -que ja és del 30% segons l’Idescat- i els que treballin ho faran de forma encara més precària. I la qüestió primigènia: no tenim un estat que promogui els interessos de la gent jove ni pugui oferir un projecte atractiu per una generació de catalans que ha conegut bé els límits de l’autonomisme però que al mateix temps hem tingut la perspectiva de la independència com una realitat possible.

De la mateixa manera que demanem la confiança pels candidats joves, fem una crida al jovent d’aquest país per què s’impliqui a l’ANC. Cal que els joves puguem dir la nostra a tots els espais, que siguem capaços d’explicar quin país volem i tinguem les eines per convertir el projecte en una realitat. L’independentisme té molts reptes per endavant i la implicació d’una generació de joves que ha crescut políticament amb el procés serà impresindible per resoldre els reptes que tenim durant els propers mesos i anys.

El jovent d’aquest país no té menys experiència ni menys capacitats que les generacions més grans. Ens hem criat en els anys més intensos del moviment independentista, hem viscut (i creat) les nostres majors victòries i també hem sigut víctimes de la major regressió de drets de la democràcia a l’Estat Espanyol. Hem après molt dels més grans, però cal que ens escolteu, i per poder-nos escoltar ens heu de donar veu.

El jovent hem sigut punta llança en totes i cada una de les fases de l’independentisme català. Tant sols fa falta fer una breu repassada històrica per adonar-se’n. Els sotasignants del present article, per l’imperi de la responsabilitat històrica i per la projecció present i de futur de l’Assemblea Nacional Catalana, expressem amb meridiana claredat la disposició de la joventut catalana a seguir exercint tant preeminent rol. Ara és l’hora: rejovenim l’Assemblea!

[Aquest article es publicà originalment a El Món]

 

Tags:

Comments are closed.