Davant la greu crisi d’emergència sanitària, social i econòmica arran del coronavirus SARS-CoV-2, les estructures dels estats espanyol i francès impediran qualsevol solució real i efectiva per a les majories populars. La naturalesa del sistema capitalista no permet polítiques de prevenció ni de reparació, la seva principal preocupació és la d’aprofitar les crisis que ell mateix provoca per generar més riquesa per a la minoria que té en propietat els poders reals -informals- de la societat, és a dir les elits econòmiques nacionals i internacionals. Només unes repúbliques catalana, valenciana i de l’arxipèlag balear independents i confederades entre si, al servei de les classes populars, poden fer front a una gestió eficient, humanitària i justa a les crisis que estem acostumats. Poble Lliure impulsem una política independentista i d’esquerres per solucionar les crisis a les què ens enfrontem i ens enfrontarem. Les propostes de la campanya #RepúblicaPerTothom són tant a nivell de pla de xoc tàctic per minimitzar i superar la crisi econòmica i social a causa del coronavirus, com estratègiques al servei del poble perquè no haguem de patir les crisis que el propi sistema capitalista ens provoca. I la independència és l’única eina per desplegar un nou sistema socioeconòmic beneficiós per a la majoria de la població.

Demanem adhesions a la Política Independentista i d’Esquerres i a les primeres demandes que Poble Lliure reclamem. La campanya #RepúblicaPerTothom continuarà i s’obre a tothom que hi tingui interès.

1. EXEMPCIÓ DE PAGAMENT DELS SUBMINISTRES BÀSICS. No podem permetre que la gent treballadora sigui qui més pateixi les crisis provocades pels qui més tenen. La gestió dels subministraments bàsics (aigua, llum i gas) basada en criteris socials només s’aconsegueix sota un un control públic de les empreses. Cal la nacionalització d’aquestes empreses i d’immediat l’anul·lació o reducció de les quotes o factures.

2. PROTECCIÓ LABORAL. Protegir la població és garantir el 100% dels salaris i la seguretat laboral, prohibir els acomiadaments i suspendre la quota d’autònoms. Denunciem que les empreses amb beneficis milionaris puguin acollir-se als ERTO mentre els seus accionistes s’han repartit beneficis estratosfèrics. Respecte les empreses petites o autònoms amb assalariats cal que els salaris els assumeix l’Administració.

3. SANITAT PÚBLICA I DE QUALITAT. Cal nacionalitzar el sector privat de la sanitat i la indústria farmacèutica. No podem permetre que els medicaments i eines sanitàries com els desinfectants, mascaretes i d’altres productes augmentin de cost arran de la forta demanda. La regulació de preus a partir del control absolut d’aquest sector és necessària per a garantir l’equitat en el dret a la salut de tota la població. L’enriquiment a costa de la protecció de la salut no s’ha de permetre.

4. TELECOMUNICACIONS. Les telecomunicacions han d’estar sota control públic perquè són una eina estratègica tant de desenvolupament dels països com de les persones. Tothom ha de tenir un accés igualitari a les xarxes i a ningú se li pot privar el seu ús.

5. PARC D’HABITATGE PÚBLIC. Cal tenir un parc d’habitatge públic de lloguer molt extens, així com expropiar pisos a bancs, fons voltors i grans tenidors; i regular tots els preus de compra-vendes i lloguers. Catalunya té un parc d’habitatge públic al voltant del 2% (Barcelona al voltant de l’1,5%), mentre que els Països Baixos un 33% de parc assequible, Àustria un 20% i França un 17%. L’habitatge és un dret bàsic i la seva especulació i hauria d’estar prohibida.

6. CREACIÓ D’UNA BANCA PÚBLICA I BANC D’INVERSIÓ. Els recursos que acumulen els bancs espanyols (salvats amb molts diners públics fa pocs anys -més de 60.000 milions d’€) han d’estar sota control públic i al servei de qui els necessita. Expropiem els seus recursos i creem una única banca pública sota control democràtic. Nacionalitzem el sector bancari, activem la nostra economia productiva i dotem-nos d’una política monetària pròpia. Amb aquestes eines, podrem tenir la independència necessària per a desenvolupar polítiques a per a la transformació social.

7. CREACIÓ D’UN NOU SISTEMA FISCAL. Necessitem un nou sistema fiscal, progressiu i universal, gravar els grans capitals i patrimonis i restringir els impostos indirectes. Qui més té, que més pagui, proporcionalment. A partir d’aquest nou sistema podrem generar tots els recursos necessaris per a dur a terme les propostes anteriorment descrites i moltes altres al servei de la majoria.

8. REINDUSTRIALITZACIÓ DE L’ECONOMIA NACIONAL. Les crisis perden efecte si incrementem la producció nacional, impedim l’evasió fiscal i la fuga de capitals. Cal ser una economia al màxim autocentrada. Hem vist com amb el temporal Glòria i la crisi del coronavirus molts productes de necessitat bàsica (i secundaris també) no podien arribar als establiments comercials atès que eren d’importació. Reduïm el turisme com a sector econòmic i, en qualsevol cas, enfoquem-lo cap al turisme cultural, de proximitat i qualitat. Cal repensar el model productiu segons les necessitats i el sistema polític a implementar.

9. DEFENSAR LA TERRA. L’economia també ha de tenir en compte la crisi ecològica que vivim. Cal reorientar el país cap a la transició energètica i produir allò necessari tenint en compte que els recursos del planeta no són infinits. Per a aquests canvis, el control públic de les grans empreses també és una condició necessària.

10. FEMINISME, IGUALTAT DE GÈNERE. Si som les classes populars qui patim més les crisis, entre aquestes són les dones les més afectades. Cal d’una vegada per totes implementar polítiques valentes cap a la superació del patriarcat, i així tenir igualtat de gènere al treball i acabar amb la bretxa salarial. Combatre la discriminació i assetjament masclista. I també treballar per la igualtat laboral pel col·lectiu LGTBI és imprescindible per construir el nou sistema socioeconòmic.

11. ACTIVAR, ENFORTIR I DIVERSIFICAR EL SECTOR AGROPECUARI. Regulació pública de preus, col·lectivització de terres en desús, protecció de la producció i distribució local. Avançar cap a la sobirania alimentària. Hem de recuperar el sector primari al complet: necessitem pagesia, ramaderia i pesca. Aquest sector ha de tenir tot l’impuls econòmic que calgui des de les institucions públiques. Per a fer-ho cal dotar-nos d’un equilibri territorial a nivell institucional, de serveis i productiu.

12. SISTEMA UNIVERSITARI I D’INVESTIGACIÓ PÚBLIC. Més finançament i recursos a la recerca, transferència tecnològica al servei del poble, gratuïtat de tots els cursos universitaris. El coneixement ha d’estar al servei de tota la població, independentment de l’edat i del lloc on visqui. Cal fer fora les empreses privades i els bancs del sistema universitari i d’investigació. Només una investigació dirigida a millorar la qualitat de vida de les persones (en cap cas per a un descobriment que enriqueixi qui té la patent) podrà salvar-nos de futures malalties.

13. EDUCACIÓ PÚBLICA I DE QUALITAT. Xarxa única i pública de l’escola catalana i inclusiva. Siguem contundents amb la divisió de classe que ofereix el sistema educatiu català, prohibim els concerts i edifiquem un sistema per tothom, equitatiu i sense discriminacions. La igualtat d’oportunitats està en joc.

14. EQUILIBRI TERRITORIAL. Necessitem un país que guardi un equilibri territorial pel que fa a l’accés als drets públics, als serveis culturals, a les gestions amb l’administració, etc. Només amb aquest equilibri podrem desplegar la reindustrialització, impulsar el sector primari i posar el coneixement a l’abast de tothom.

Comments are closed.