De totes és ben sabut que en campanya electoral es fan promeses i es diuen destarifos, arribant fins i tot a l’absurd. Tant és així que fins i tot hem pogut escoltar alguns polítics de dreta i extrema dreta qualificar-se de feministes i pontificar a favor del llenguatge excloent.
El candidat Inés Arrimadas, que es presenta al parlament espanyol per Barcelona –fugint de la crema que ha intentat consolidar a Catalunya– en nom de Ciudadanos, parla del seu feminisme liberal, farcit de valors neoliberals, defensor del capitalisme amb tot el que suposa: distribució desigual de la riquesa, explotació de la mà d’obra, destrucció del planeta per a benefici d’uns pocs… Rés més allunyat del que és realment el feminisme.
El candidat Isabel Díaz i el candidat Isabel Bonig i altres representants femenins del PP apareixen literalment en segona fila darrere de Pablo Casado en una foto en què critiquen el multitudinari moviment feminista i defensen que no acudiran a la manifestació del 8M ni participaran a la vaga feminista. Els arguments peregrins d’aquests candidats i la foto de totes darrere d’ELL ens diuen molt del seu «feminisme modern i neoliberal».
Al candidat Rosario Monasterio de Vox tampoc li agrada el llenguatge inclusiu, com als seues col·legues, i parla sempre de «nosotros, los de Vox». Fa afirmacions tan poc contrastades com que «en el 016 si llama un niño o un anciano le cuelgan el telefono» o «no nos hace falta que nos protejan», «nos están tomando el pelo», tot difamant així les professionals que treballen en violència de gènere i la pròpia Llei que protegeix les dones. Una actitud molt feminista i compromesa, com veieu. Acusa els moviments feministes en general de supremacistes, d’imposar una burqa que ens emmordassa. Per descomptat, està amagant que, si ella avui pot ser candidato, li ho ha d’agrair a la lluita feminista de segles.
Aquest candidats, tot i ser dones, representen i fan seu el missatge del patriarcat ranci i coent i pensen que, per tindre veu i cara de dones, ens serà més fàcilment assumible i tragarem. Són dones reproductores, volent o sense, dels valors del patriarcat/neoliberalisme. I això no és feminisme senyors candidats.
Però obliden que cada dia més dones i el conjunt del moviment feminista coneixem de sobra eixos discursos buits de contingut polític transformador i de propostes igualitàries, perquè són els mateixos de sempre al llarg de la història. Cada vegada que les dones hem avançat -i amb nosaltres tota la societat- el patriarcat es regira i solta els seus atacs farcits de mentides, donant cobertura ideològica a totes les propostes reaccionàries. I això mateix vénen repetint des de l’edat mitjana, quan ens cremaven per bruixes. Ara només ens assassinen.
[Aquest article es publicà originalment a Levante]