Entendre bé les posicions més evidents i les més amagades

Com en d’altres moments importants, ens trobem en una cruïlla històrica en què les opcions que es prenguin són determinants. I ara el dilema fonamental es presenta entre, d’una banda, la possibilitat d’una ruptura política de tipus democràtic que haurà de tenir lloc en la conquesta i construcció de la República Catalana Independent en una part de la nostra nació; i d’altra banda, la continuïtat dins l’Estat espanyol, amb tot el que això comporta.

Davant la celebració de la 21a Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions sobre el Canvi Climàtic (COP21) entre els dies 30/11 i 11/12 de 2015 a París, Poble Lliure vol fer algunes consideracions:

· Aquesta conferència se centra en l'objectiu de frenar el procés d'escalfament global per evitar arribar a l'augment de 2 graus centígrads per mitjà de la reducció de gasos d'efecte hivernacle a partir de l'any 2020.

El poble veneçolà avui dia 6 de desembre està convocat a les eleccions a l'Assemblea Nacional. Tenint en compte la importància d'aquest fet, des de Poble Lliure volem fer algunes consideracions:

“La ignorància no és l'absència passiva d'informació sinó una barreja formada per dades, dades incompletes, dades sobre coses irrellevants, expectatives irreals, coneixement fragmentat, categories rígides així com dicotomies errònies.” R. Levins, Quan la ciència ens falla

El passat diumenge, vam celebrar l’assemblea de la CUP per debatre i posicionar-nos al voltant de les negociacions entre la CUP i JXSI, i especialment pel que fa a la investidura d’Artur Mas.

Tot i que és cert que al matí es va parlar de les diverses taules de negociacions, el debat va girar al voltant de la investidura o no d’Artur Mas.  No ens importava el qui, i vam fer una assemblea on totes les intervencions van girar al voltant del qui.

L’anticipació de les eleccions al mes de març vinent, com a conseqüència de no haver arribat a un acord d’investidura entre JuntsxSí i la CUP-CC, és percebuda amb inquietud per moltes persones, que ho veuen com la fi del procés independentista. 

Cal un gran Acord Polític per a la Ruptura, el procés constituent de la República Catalana i la reversió de les polítiques antisocials.

Després d’anys de mobilitzacions i posicionaments públics, de les eleccions plebiscitàries del 27S i de la reacció demofòbica de l’estat espanyol suspenent de facto l’autonomia per la via de l’ofec financer, ens trobem en un punt cabdal de la nostra història: o assolim la independència i obrim un procés d’empoderament popular, o ens veiem arrossegats a un procés brutal de regressió social i política pel que fa als nostres drets i llibertats.

 

Podríamos decir, sin equivocarnos lo más mínimo, que Antoni Infante es un todo un referente militante revolucionario en el País Valencià. Este catalán del País Valencià de origen andaluz es militante de la organización independentista y comunista Poble Lliure y de la CUP, es también coordinador de la Plataforma por el Derecho a Decidir del País Valencià y un firme defensor de los derechos de los animales. Hablamos con Toni sobre la actualidad política más candente del País Valencià y del conjunto de los Països Catalans.

MANIFEST 25N 2015

NO MORIM, ENS MATEN. Contra la violència masclista, AUTODEFENSA FEMINISTA

Avui, Dia Internacional per a la No violència contra les Dones i les Nenes, som aquí per manifestar de nou el rebuig contra la violència masclista, el rebuig contra una violència que segueix volent sotmetre les dones, lesbianes i trans, envaint tots els àmbits de la nostra vida.


Denunciem la pervivència del sistema heteropatriarcal i capitalista, origen i nucli de totes les violències.


Denunciem la cultura masclista que encoratja, estimula, consent i atia l’ús de la violència contra les dones com exercici de poder i domini. Una cultura que legitima i perpetua aquesta violència a partir de diversos sistemes i espais: la militarització de les societats, la categorització dels cossos i les vides, l’apropiació del cos i la sexualitat femenina, els vincles amorosos subordinats, la feminització de la pobresa, la imposició de normes estètiques impossibles, els mandats heteronormatius, els racismes, els classismes, la normativitat funcional, i tants d’altres. Denunciem totes aquelles violències que se sumen i interseccionen en la diversitat que acull el ser dones.

Manifestem que les violències masclistes no són aïllades i particulars, no són allò que succeeix a una dona concreta sinó que les vivim totes i s’inscriuen en les nostres vides i els nostres cossos.

Manifestem que totes nosaltres, totes les que som aquí, som expertes en l’experiència de la violència masclista. En un àmbit o en diversos; en nosaltres mateixes o en dones properes: amigues, col·legues, germanes, mares, filles, àvies, nebodes, netes, cunyades, ties… D’una manera o de diverses, totes coneixem la violència pel fet de ser dones.

Manifestem que estem fartes del silenci entorn els perpetradors de la violència, de la no responsabilització dels agressors, de l’absència de reconeixement i de resposta institucional.

Denunciem que la violència contra les dones és la més greu, sistemàtica i impune vulneració dels drets humans de la meitat de la població de la nostra cultura occidental.

Denunciem la violència estructural que opera a través de l’àmbit jurídic i policial culpabilitzant les dones i estigmatitzant-les quan no confien en els recursos legals que se’ls hi ofereixen; desprotegint-les en exigir la seva adequació als sistemes jurídico-penals enlloc d’adequar els sistemes a la diversitat de les necessitats de les dones. Responsabilitzant-les a la fi de la violència viscuda.

Denunciem la violència estructural que opera a través de l’àmbit laboral amb feines precàries, sous baixos, atur elevat. La que obeeix al capitalisme acarnissat dels tractats de lliure comerç que s’apropia del capital femení en el seu benefici.

Denunciem la violència estructural que opera a través de les retallades en l’àmbit social, deixant les dones que pateixen violència directa en situació de desempar i victimitzant-les doblement. La violència que col·loca les persones dels serveis d’atenció a límits d’explotació amb l’excusa de la crisi i les retallades.

Denunciem la violència estructural que opera a través de l’àmbit de la salut coaccionant la llibertat dels cossos de les dones legislant-los, cancel·lant-los i violentant-los.

Denunciem la violència estructural que opera en l’àmbit d’ensenyament obviant models coeducatius i cooperatius mantenint currículums escolars i plans d’estudi que vehiculen la cultura de la violència.

Denunciem que som davant d’una greu problemàtica de salut pública, on les estadístiques oficials només assenyalen la punta visible de l’iceberg d’una xacra molt estesa i d’arrel profunda.

Denunciem la violència institucional que sosté i manté aquestes estructures sense reconèixer i assumir la responsabilitat cabal en l’eradicació o la perpetuació de la violència vers les dones. Denunciem les polítiques de maquillatge que ens esgoten i ens espremen.

Denunciem la violència institucional que no intervé en l’enculturació neomasclista de la nostra societat; que s’apropia el discurs feminista obviant el fons i les pràctiques que implica; que es limita a gestionar minsos recursos que de cap manera arriben al fons d’una problemàtica que pot anomenar-se feminicidi; que incompleix els propis compromisos legislatius en no desplegar els efectes que haurien d’emanar de les normes.

Denunciem la violència institucional que minimitza, aïlla, dispersa i oculta, la magnitud de la violència contra les dones no abordant-la des de les dimensions simbòliques i estructurals que la legitimen i sustenten, actuant així com a còmplice d’aquesta violència.

Manifestem i recordem: a qui calla, que el silenci el fa còmplice de la violència; a qui no escolta, que triar la ignorància el fa responsable; i a qui pot fer-ho i no actua, que no prendre mesura és una forma més de violència.

Com cada any, seguim i seguirem denunciant i recordant, avui i sempre, que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix.

I per la construcció d’una societat digna, lliure de violències per a totes i per a tots:

ESCOLTEU-NOS. La saviesa femenina i el moviment feminista són la clau de la transformació cultural i social. Sense les dones no hi ha revolució.

MIREU-NOS. Som milions de dones sostenint la vida i construint relacions lliures de violència. Les pràctiques de llibertat femenina són mediació universal per la transformació de la feminitat i la masculinitat.

VEIEU-NOS. El reconeixement a la diversitat és el principi de la llibertat. Sense dones lliures no hi ha països lliures
RECONEGUEU-NOS. Les dones teixim xarxes i sense xarxes no es pot abordar el canvi social. Les organitzacions de dones feministes som referents de voluntat i acció política per la llibertat, la vida, l’equitat, la pau i la sostenibilitat.

El nostre saber feminista és imprescindible per acompanyar i guiar la transformació social que nosaltres fem cada dia, amb el nostre dia a dia.

Les unes al costat de les altres, practicant l’autodefensa feminista, diem PROU a les violències masclistes i ens donem suport per gaudir de vides i relaciones lliures perquè:

PERQUÈ ENS HI VA LA VIDA.

PERQUÈ VOLEM UNA VIDA LLIURE, I LLIURE DE VIOLÈNCIES.

PERQUÈ ENS VOLEM VIVES, I ALEGRES, I SANES, I FORTES, I JUNTES!!!

 

Davant diferents declaracions i preses de posició confusionàries, sorgides de diferents sectors que es reclamen d’esquerra i fins i tot de l'independentisme entorn del procés independentista, Poble Lliure considera necessari refermar:

1. Que el moviment independentista actual és un moviment popular de fons, de caire rupturista, que ens ha de dur a curt termini a la construcció d’una República Catalana independent. Aquesta República és un nou marc que representarà l’alliberament de l’opressió de l’Estat espanyol en una part del país, un avenç en l’accés al poder polític de les classes populars catalanes, i una oportunitat per construir una societat més igualitària. En aquest sentit, les declaracions neoautonomistes d'alguns dirigents de CDC no fan sinó refermar aquest diagnòstic, en la mesura que mostren la seva por que aquest nou marc esdevingui real.

Pàgina 10 de 18

La Veu de Poble Lliure

LaVeu

Contacta amb PL

Poble Lliure

organització política en lluita per la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans

Contacta'ns

Facebook

Twitter

YouTube

Issuu

Agenda

Setembre 2017
Dil Dim Dic Dij Div Dis Diu
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30