Des de Poble Lliure entenem que cal que totes i tots els qui defensem la llibertat del nostre poble i la justícia social ens felicitem per l'acord assolit ahir, ja que després de llargs mesos de converses finalment ens trobem en condicions de fer efectiva la majoria parlamentària del 27 de setembre i els acords de desconnexió del 9 de novembre.  

No hi ha pitjor sord que el qui no hi vol sentir ni pitjor cec que el qui no hi vol veure. Aquests dies estic realment en estat de xoc perquè els qui s’han esforçat més per a sabotejar l’acumulació de forces independentista aconseguida al llarg dels darrers anys, i estan treballant per una aliança amb sectors no independentistes per a assolir una suposada “aliança d’esquerres”, es presenten ara com grans defensors de la independència ....  Com s’entén això?

Només pot ser degut a diferents confusions que penso que convindria aclarir.

En aquest breu resum només recordaré dues qüestions:

PRIMERA: Què és realment aquest projecte d’ “unitat de l’esquerra” que proposen alguns, per a justificar l’abandó del bloc independentista i aturar el procés en curs? 

SEGONA: Què és la Ruptura Democràtica per la Independència? Composició social i política. Com s’articula la Ruptura Democràtica per la Independència amb la Unitat Popular. Quina era la proposta de Front Patriòtic dels anys 80 del segle passat etc.

- - - - - -

A. La proposta de la “unitat de l’esquerra” en el context actual

Ja ho hem exposat en diferents articles: No hauríem d’oblidar que els diferents sectors de l’esquerra espanyolista (alguns disfressats d’amics de l’independentisme) estan interessats a evitar una ruptura realitzada a partir de la base sociopolítica de l’independentisme (ERC, CDC, CUP) i advoquen per una “aliança d’esquerres” (fora de l’independentisme)  que trenqui aquesta base sociopolítica tot allunyant l’opció independentista de la majoria, oferint com a objectiu la perspectiva d’una reforma espanyola que diuen que faria possible un referèndum o que es proposaria de recomençar “un nou procés” indefinit que seria “més esquerrà”. El fet és però que l’aliança amb Podemos i derivats, o amb Podemos i ERC (en el cas dubtós que ERC volgués), o amb Podemos i el PSC-PSOE etc. no fan possible ni la modificació del marc estatal ni una acumulació de forces de caire independentista que pugui portar a una ruptura amb l’Estat espanyol.

Es tracta d’una pràctica política enganyosa perquè un referèndum espanyol no es fonamenta en cap possibilitat creïble i el “nou procés més esquerrà”  és només un simulacre sense cap possibilitat política efectiva de cara a una ruptura, i orientat tan sols a trencar la base de suport a la independència tot encarrilant el sector independentista d’esquerres que volgués seguir aquesta via, cap a un carreró sense sortida política on pot quedar encallat durant uns quants anys.

En resum, sabem que en el context de l’Estat espanyol, l’única possibilitat de canvi social substancial està en funció de les oportunitats noves que s’obriran amb els processos d’independència que es podran anar articulant com l’actual lluita per la independència de Catalunya i el procés de construcció de la República Catalana.

El dilema es presenta, doncs, com una sola opció possible. O ruptura política independentista amb la possibilitat de canvi social que comportarà. O diferents expressions del reformisme espanyolitzant, sense perspectives de canvi.  Cap aquí és on pot portar aquesta famosa “aliança d’esquerres” o “gir a l’esquerra”, com el volen anomenar uns altres. El temps ho deixarà clar. La miopia o la manca de fonament polític no excusa les persones que han caigut o podran caure en aquest error, de la seva responsabilitat en aquest important moment històric.

B. Sobre la Ruptura Democràtica per la Independència

També hem exposat en diversos articles què és  això de la Ruptura Democràtica per la Independència, el procés social i polític de masses en què ens trobem implicats que pot portar a un canvi democràtic en profunditat i ha d’obrir perspectives favorables a la igualtat social. La possibilitat actual de la independència es presenta, doncs, en forma de Ruptura política de caire democràtic, una ruptura que cal que es fonamenti, doncs, en una base social àmplia (que inclou, les classes populars, implica la petita burgesia i fins sectors de la mitjana burgesia; és a dir que, per entendre’ns, abasta des dels  votants independentistes de la CUP, d’ERC i de CDC, i tots els qui s’hi puguin afegir per mitjà de la mobilització i la participació popular en un procés constituent).  Aquesta base social i política de suport a la independència és el bagatge mínim acumulat al llarg dels darrers anys, damunt el qual és possible fer efectiva la ruptura política que representa la independència. Oposar-s’hi és no assumir com a propi l’objectiu de la independència. 

En resum, com a síntesi podem recordar que la lluita independentista necessita per a avançar dos instruments imprescindibles:

  • Una forta organització de la Unitat Popular orientada a la Independència.
  • I també un bloc polític sòlid per la Ruptura Democràtica per la Independència, com hem descrit.

Per això és important sortir al pas d’algunes comparacions poc clares d’antics companys de lluita dels anys 80, aparegudes als mitjans. El Front Patriòtic dels anys 80, que proposava una part de l’independentisme, volia transformar l’MDT en un moviment “patriòtic”, no considerava necessari organitzar la Unitat Popular. I ara hi ha uns altres sectors que s’oposen a organitzar la Ruptura Democràtica per la Independència en un moment en què existeixen les condicions objectives per a aquest canvi polític. Dos errors importants: el primer ja es va superar; i el segon caldrà superar-lo ben aviat, si volem avançar.

Poble Lliure manifesta tota la seva solidaritat amb els i les treballadores de SEAT Components en la vaga indefinida. La vaga és el mitjà que la classe treballadora tenim per enfortir-nos col·lectivament contra les agressions injustes de les empreses i també per aconseguir millores com la jornada de 8 hores arrencada amb la històrica vaga de la Canadenca.

El Comité d'Empresa de Seat Components ha fet públic que el trasllat de 50 empleats de El Prat a Martorell respon a la no renovació de 200 operaris contractats per ETT a Martorell. El conjunt d'irregularitats és tan gran que requereix tota la difusió que des de l'exterior puguem fer arribar a tot arreu. Com sabem, respon a la voluntat de l'empresa de rebaixar costos salarials i, així augmentar la taxa de guanys, objectiu central del mode econòmic capitalista.

El Grup Volkswagen ha de rectificar. Ha de retornar els empleats a El Prat i ha de fer contractes indefinits a la plantilla temporal de Martorell, així com compensar la quantitat d'hores extres realitzades que es reclamen i que demostren que no sobra cap treballador, sinó que més aviat en falten.

Des de Poble Lliure ens en fem ressó i compartim la lluita de la plantilla de Seat Components per un món del treball digne i de qualitat.

Repartint el treball, repartim la riquesa!

Enfortim l'organització sindical dels i les treballadores!

Poble Lliure considera un error greu la decisió del Grup d'Acció Parlamentària (GAP) de la CUP-Crida Constituent de no facilitar la formació de govern. D'entrada, aquesta decisió suposa incomplir la promesa electoral de ser l'accelerador i la garantia del procés independentista i que si la CUP-CC era decisiva es proclamaria la República Catalana independent; d'altra banda, i aquesta és la qüestió més rellevant, posa en perill l'acumulació de forces obtinguda pel moviment independentista fins al 27S.

Evidentment, aquest error no és pas exclusiu de la CUP i sobretot el GAP, sinó que també hi han influït, i molt, els interessos partidistes de CDC i ERC. Aquestes dues forces polítiques han estat més interessades en la seva batalla particular per l'hegemonia dins el camp independentista que no pas a facilitar una investidura i acord de govern. Resulta paradoxal que Artur Mas critiqui «la manca de sentit de país» de la CUP quan podria aplicar el mateix retret a CDC. En tot cas, fins diumenge tant ERC com CDC tenen l'oportunitat de rectificar.

També Poble Lliure hi té la seva part de responsabilitat, especialment per haver reaccionat massa tard quan es veia que les negociacions s'estaven centrant obsessivament en el nom d'una persona, una perspectiva reduccionista. De fet, com es desprèn de nombroses declaracions, la sensació és que per a molta gent el procés negociador entorn de tres eixos (full de ruta, procés constituent i pla de xoc) ha estat una excusa, ja que a tort i a dret s'ha repetit que si Junts pel Sí canviava el candidat hi hauria acord.

Considerem també greu que des de determinats sectors de l'esquerra i fins de l'Esquerra Independentista s'hagi qüestionat el mandat del 27S. I ho ha fet la mateixa gent que en els seus discursos presenten sovint mobilitzacions i reivindicacions de moviments petits com a representatives de la voluntat popular. És un contrasentit d'aplicar al moviment independentista una visió purament quantitativa de la lluita política, alhora que es menystenen alguns aspectes qualitatius, com ara el paper cabdal de la mobilització popular o que el 27S va confirmar l'hegemonia de projecte independentista i la possibilitat de mantenir la iniciativa política, la qual s'ha perdut en aquests mesos.

En tot cas, correspon a les diferents organitzacions i persones que han defensat el perillós escenari actual i sobretot a la Crida Constituent, que és qui ha dirimit l'empat dins la CUP, de gestionar la nova situació i responsabilitzar-se de les conseqüències que se'n derivin.

En aquest escenari de possibles noves eleccions volem deixar clar que Poble Lliure no acceptarà cap proposta que suposi rebaixar el contingut independentista de la CUP. Sempre hem defensat acords amb altres forces o espais polítics però a partir d'eixos programàtics, no pas a partir de qüestions estètiques com ara 200 euros amunt o avall del sou dels càrrecs públics. Dit altrament, Poble Lliure no avalarà cap candidatura o un govern autonòmic que substitueixi l'objectiu estratègic de la independència per un hipotètic referèndum unilateral, que, a més de ser una repetició del 9N de 2014 que a tot estirar tindria una participació lleugerament superior, només serviria per erosionar encara més l'hegemonia independentista, un objectiu prioritari dels dirigents d'En Comú Podem.

Finalment, volem agrair a Antonio Baños la tasca feta. De ben segur, amb ell i persones com ell construirem la República Catalana independent.

Visca la Terra!

Països Catalans, 5 de gener de 2016

 

Les eleccions al Parlament espanyol celebrades el passat 20 de desembre han permès constatar la pèrdua de pes als Països Catalans dels partits que han estat centrals des del 1978 ençà, cosa que evidencia la continuació de la crisi del règim polític del 1978.

 

El proper dissabte 19 de desembre, Carles Castellanos presentarà el seu llibre El fenomen nacional a l'Espai Basset de la ciutat de València.

De la trajectòria de Carles Castellanos i Llorenç se subratlla el seu paper com a escriptor i traductor, com a lingüista, intel·lectual polititzat i fundador de les organitzacions de l’independentisme modern; amb tota certesa és una de les ments més preclares d'aquest moviment i l’autor més prolífic de reflexions sobre l’independentisme i sobre altres tantes realitats (com la del poble amazig), sempre des dels fonaments del marxisme.

Els passats 6 i 13 de desembre han tingut lloc les darreres eleccions “regionals” franceses convocades amb la mateixa clau centralista habitual en l’Estat francès, on la indesitjable presència del FN és utilitzada com a fetitxe per la resta de partits del sistema per aplicar cada vegada més unes polítiques més dretanes i centralistes. Malgrat això, el triomf de les forces polítiques corses ha tornat a evidenciar el caràcter imperialista d’un Estat que no reconeix el dret a decidir de les nacions que manté sotmeses, entre d'altres una part del nostre país, Catalunya Nord.

El proper 20 de desembre se celebraran les eleccions al Parlament espanyol amb l’evident objectiu de barrar el pas al procés independentista de Catalunya i foragitar qualsevol mena de “contagi” a la resta dels Països Catalans o a les altres nacions sotmeses per l’Estat imperialista espanyol. Aquesta raó de fons és clarament compartida per la totalitat dels partits polítics espanyols (PP, PSOE, Ciudadanos i Podemos) amb opcions de governar, segurament en coalició.

El debat espanyol esquerra versus dreta apareix absolutament condicionat i desdibuixat per l’acceptació implícita o explícita per part dels principals agents polítics dels marcs de dominació i de les estructures del capital i els seus estats centrals (OTAN, UE, TTIP, etc.). Igualment, el debat sobre la corrupció i regeneració del sistema amaga en el fons la naturalesa espoliadora i parasitària de l'Estat espanyol des de la seva gènesi i la impossibilitat de la seva transformació sense la implosió prèvia de la seva realitat imperialista.

L’intent de Podemos de portar al debat electoral el conflicte Catalunya/Estat espanyol per reduir-lo a la possibilitat quimèrica d’un referèndum mentre maniobra per fagocitar directament o indirecta les opcions independentistes de l’esquerra combativa o nacionalment autocentrades (l'exemple més evident és el Bloc) palesa que les intencions de fons no són veritablement diferents de les que mantenen els partits ancorats en els valors de l'espanyolisme més reaccionari.

L'absència de la CUP en aquestes eleccions i la situació del procés independentista en el qual ens trobem immersos al Principat, a més de la necessitat de continuar eixamplant el dret a decidir a la resta dels Països Catalans, obliga l’Esquerra Independentista combativa a orientar el vot de totes les persones que no volen abstenir-se ni renunciar en cap moment a participar en la batalla ideològica i política a favor de la independència.

És per aquestes raons que considerem que al Principat cal votar opcions nítidament independentistes i no corruptes, mentre que a la resta dels Països Catalans cal apostar per les opcions que com a mínim se situen en la seva estratègia clarament a favor del Dret a Decidir i estan centrades en la construcció d'un subjecte polític propi, no sucursalitzat.

Per tant, ni un sol vot dels Països Catalans ni per activa ni per passiva a les opcions espanyoles tant si es presenten com a legitimadores o com a regeneracionistes de l’Estat que ens oprimeix.

Poble Lliure

Països Catalans, 17 desembre de 2015

1. Perquè la independència és l’única via per a trencar amb l’statu quo i obrir un veritable procés constituent que permeti l’empoderament del nostre poble i la construcció d’una societat més justa, d’una República al servei de la majoria.

Mitjançant aquest comunicat públic, Poble lliure volem expressar la nostra més sincera i solidària felicitació a Pè a Corsica, la candidatura unitària del sobiranisme i l’independentisme cors, arran dels resultats assolits a les urnes el passat diumenge.

El proper dissabte 19 de desembre l'Espai Basset de València (C/.Túria, 58) acollirà la presentació del llibre “El fenomen nacional” de Carles Castellanos i Roger Castellanos, amb este motiu es realitzarà la presentació en primer lloc i a continuació tindrà lloc un debat, per tancar l'acte amb un sopar popular al mateix local. L'acte donarà començament a les 19:30 h. i l'organització corre per compte de l'Espai Basset i Poble Lliure.

Pàgina 9 de 18

La Veu de Poble Lliure

LaVeu

Contacta amb PL

Poble Lliure

organització política en lluita per la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans

Contacta'ns

Facebook

Twitter

YouTube

Issuu

Agenda

Setembre 2017
Dil Dim Dic Dij Div Dis Diu
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30