Dimarts, 05 Setembre 2017 06:00

Declaració de Poble Lliure al conjunt del poble català

El Consell Nacional de Poble Lliure reunit el passat 26 d’agost vol fer públiques unes consideracions que hem valorat com a principals sobre el moment polític extremament determinant del Referèndum d’Autodeterminació que haurem d’abordar les setmanes i els mesos vinents:

1. Hem d’encarar decididament la victòria del dia 1 d’octubre.

2. I, tot seguit, hem de construir, sense dilació, la República catalana.

* * *

1. Cap a la victòria del dia 1 d’octubre. Tothom és conscient que el referèndum del dia 1 d’octubre és una data crucial per a totes i tots nosaltres. Per això volem contribuir a aplanar el camí perquè aquesta data que ja tenim ben a prop sigui una victòria esclatant tant per la important participació que haurem aconseguit com per una victòria clara i inapel•lable del SÍ.

El que hem d’aconseguir , en aquest moment, és enfocar amb la màxima precisió la que podríem anomenar “la batalla darrera i definitiva”, d’aquests dies tan importants. En aquest sentit, volem destacar sobretot dos aspectes: com creiem que hauria de ser la mobilització. I com podem contrarestar amb èxit la forta propaganda contrària que ja ha començat.

Hem d’estar disposats a mantenir-nos en un estat de MOBILITZACIÓ que ha de ser de les característiques següents: GENERAL, PERMANENT, i SEMPRE SOTA EL NOSTRE CONTROL. Hem de començar, en la data del 6 de setembre d’ara mateix, amb la màxima mobilització a favor dels acords decisius que prendrà el Parlament de Catalunya en la qual haurem de deixar ben clara la nostra determinació de continuar endavant vers els nostres objectius tot donant el màxim suport a les nostres institucions representatives. A partir d’aquesta data, hem de ser conscients que ja no podrem parar. Farem, com ja ho estem preparant, la gran concentració de l’11 de Setembre amb el màxim d’entusiasme perquè serà la porta gran d’entrada cap a l’1 d’Octubre; però tenint present que ara la nostra mobilització ha de poder ser al llarg d’aquestes setmanes general, com hem dit: des de tots els territoris i fronts d’acció on som, amb insistència i sense donar-nos treva ni repòs. Perquè ens haurem de mantenir en estat d’alerta d’una manera amatent i continuada. Caldrà, però, tenir en tot moment les nostres accions i mobilitzacions sota el nostre control, és a dir, que han de tenir lloc en els termes més adients per a aconseguir-ne el màxim suport, és a dir, sense donar cap facilitat a l’actuació de l’Estat espanyol. Tota acció, tota mobilització, tot missatge, tot objectiu parcial, ha anar adreçat a aconseguir el màxim encert per a aconseguir la victòria el dia 1 dOoctubre.

Després de l’intent fallit de l’Estat espanyol d’utilitzar els cruels atemptats del dia 17 d’agost passat per a desorientar la nostra lluita, pensem que hem de ser conscients, més que mai, de la nostra força com a poble, de la capacitat que tindrem per a resistir i contrarestar les diferents maniobres d’intoxicació i de repressió que continuaran. Amb les idees clares i l’objectiu ferm sabrem superar tant els intents d’escampar la por entre nosaltres, com també les maniobres d’intoxicació que promouran amb la pretensió de desviar-nos del nostre camí. No tenim por ni en tindrem. Sabem, per les dures experiències viscudes col•lectivament, que l’antídot més eficaç contra l’amenaça de la por i la intoxicació creixent és l’organització, és a dir, mantenir una vinculació permanent amb les diferents organitzacions de l’independentisme, enfortits tots plegats per la unitat des de la base i la solidaritat més ferma. Tots els missatges desorientadors i intoxicadors ja han estat rebatuts del dret i de l’inrevés i no en vindran de nous; però potser un dels missatges més perillosos pot ser aquell que preconitza que el referèndum d’autodeterminació del dia 1 d’octubre no seria vàlid si no ha comptat amb un sostre de participació determinat. Hem de denunciar que aquesta condició és una trampa que els diferents organismes internacionals experts ja han denunciat perquè la fixació d’un sostre de participació no faria res més que afavorir l’actitud del boicot. Hem de fer arribar a tot arreu i amb la màxima claredat que els referèndums es guanyen quan el nombre de vots afirmatius és més gran que el nombre dels negatius. No cal res més ni res menys. Aquesta és la norma i no ens hem de deixar enganyar per consideracions confuses sobre la qüestió. Treballant perquè la participació sigui màxima, com ho serà, sens dubte, ho hem de fer amb la convicció que l’únic terme vàlid és un nombre més gran de SÍs que de NOs.

Una altra línia per a intentar desviar els efectes del referèndum seria la preconització d’un horitzó pròxim d’eleccions autonòmiques, unes eleccions que estarien orientades a fer perdre (per mitjà de manipulacions, maniobres, prohibicions etc.) els escons que ens donen, als independentistes, la majoria parlamentària. Hem de portar la majoria parlamentària actual que tant ha costat d’aconseguir i de mantenir, a assolir els objectius independentistes pels quals van ser votades les candidatures guanyadores. Tal com mostren les propostes de transició i desconnexió que es posaran en funcionament ben aviat no es pot considerar com a possible, ni encara menys desitjable, un escenari d’eleccions autonòmiques, sota cap concepte. El nostre objectiu és la independència i hi hem de continuar avançant, en qualsevol circumstància.

Fa ben pocs dies, hem superat un obstacle major, una prova de foc de resposta ferma i contundent al terrorisme, a una agressió criminal que volia ser instrumentalitzada per l’Estat espanyol; i aquesta nostra resposta unànime i massiva ens ha fet prendre consciència de la nostra unitat i la nostra força. Ara no ens podem arronsar ni hem de permetre cap desviació del nostre objectiu.

Tampoc no hem de fer cas de les mentides ni de propostes precipitades i parcials emeses per gent representativa sobre el país que volem construir, continguts que haurem d’abordar en el moment del debat constituent, que és com ha de ser. Cal que siguem, tots plegats respectuosos amb el camí conjunt que hem de fer fins al dia 1 d’octubre i que reforcem per damunt de tot la defensa de la nostra República catalana, lliure, democràtica, laica i igualitària. Fins al dia 1 tots som 1.

I el dia 1 d’octubre tothom serà ben d’hora davant del propi col•legi electoral per tal de participar i guanyar!

2. Construir la República catalana, treballar per la República dels iguals

Sigui quin sigui el resultat de l’1 d’octubre, farem que sigui un èxit de mobilització i d’avanç cap al nostre objectiu. Haurem guanyat i hem de tenir clar què cal fer a partir del 2 d’octubre.

Des del moment mateix de constatar la victòria en el Referèndum d’autodeterminació hem de començar a treballar, sense espera, per la República catalana, lliure, democràtica, laica i igualitària. Fins i tot en el pitjor dels casos i dels resultats, cadascú de nosaltres en la seva organització al seu poble i al seu barri, a la seva professió o organització sectorial ha de començar a viure i treballar per la República que volem construir. Tenint clar el programa dels objectius principals tothom ha de començar a viure com en una República, cadascú des del seu lloc, començant a estendre una nova forma d’entendre la nostra vida quotidiana, no acceptant les imposicions i lluitant per una societat millor. I participant massivament en el procés participatiu del debat constituent.

Els grans trets del programa de la nostra República són assumits en termes generals per una majoria de catalanes i catalans: Una República al servei dels interessos de la majoria, posant en un primer pla la necessitat d’un Estat que ha de ser alhora nacional (al servei de la nació catalana) i social (favorable als interessos populars). Inspirada en els principis de radicalitat democràtica, un sector públic reforçat i un sistema internacional d’aliances coherent amb aquesta República. La nova República ha de fer possible aconseguir que la llengua catalana sigui la llengua general de relació social i serveixi per a articular la nostra societat; i ha d’afavorir també l’avanç de la llibertat al conjunt dels Països Catalans i a l’Aran amb l’aplicació efectiva del dret d’autodeterminació.

La República catalana garantirà de manera efectiva la plena igualtat de drets, igualtat real davant la llei i l’administració sense distinció de gènere, de raça ni d’origen social, nacional, ni d’opció sexual; i instaurarà mecanismes efectius de participació i de control popular en el disseny i la gestió les polítiques públiques.

La República catalana es dotarà un sector públic que garanteixi tant els drets socials com el desenvolupament harmònic de l’economia i de la societat, és a dir, la nacionalització dels sectors estratègics. Un sistema fiscal redistributiu i una lluita implacable contra l’evasió i la corrupció. I, de manera general, uns sistemes estrictament públics i eficients de sanitat, educació i atenció a les persones, un accés efectiu a l’habitatge i l’erradicació de les situacions de pobresa.

La República catalana desenvoluparà un sistema internacional d’aliances basat en la multilateralitat, tot partint, en general, del rebuig a la guerra, al militarisme i a l’imperialisme; garantint la seguretat orientada pel principi d’autodefensa. Això vol dir, d’una banda, no participar ni comprometre’s en cap conxorxa imperialista; i, seguint el principi d’autodefensa, respondre sempre amb contundència a les agressions.

Aquestes són unes bases molt generals per a emprendre el debat i les tasques de construcció de la República catalana que farem nostra després de l’1 d’octubre.

Des d’ara mateix MOBILITZEM-NOS, doncs, amb força PER A GUANYAR!:

primer el REFERENDUM

i tot seguit la REPÚBLICA!

Consell Nacional de Poble Lliure

Països Catalans, 5 de setembre de 2017